dissabte, 1 de març de 2008

MARATÓ BCN'08


web oficial marató:






please, envieu les fotos a : jbages@msn.com per montar un bon àlbum.
GUANYADOR DE LA PORRA : No cal ni fer la suma, ha guanyat joan carles "de calle", mala senyal jq era l'aposta + conservadora d totes !!
ESPEREM LES VOSTRES CRÒNIQUES A L'APARTAT D COMENTARIS.

16 comentaris:

Robert ha dit...

Venga, allà va la meua crònica:
Començo el gran dia sense despertador a les 3 del matí, quan ja decideixo que això de dormir serà missió impossible.
Sobre les 6:30 esmorzo: taronja, massana, platano, torrada amb codonyat, llet de soja amb muesli, avellanes i un iogurt amb mel. Anem bé...
Hem trobo amb Àlex, Camil i Joan Carles a les 8 per fer la foto, tal i com havíem quedat. Em tranquil•litza una mica conèixer que no sóc l’únic que no ha dormit, fem tots una cara de susto...
Al començar a escalfar li proposo a Joan Carles anar junts, em diu que vol anar a 5’/km, em va perfecte perquè tenim el mateix objectiu, acabar sencers sense parar de córrer i, si pot ser, baixant de 3h30’.
Ens col•loquem per la sortida cap al darrera del calaix de 3h-3h30’ i ens desitgem sort escoltant la cançó de Barcelona dels JJOO de F. Mercury i M. Caballé (la pell de gallina).
Sortim tranquils a ritme de 5’/km fins el pas pel camp nou i la pujada a diagonal (km 4). A partir d’aquí comencem a pujar el ritme aprofitant els trams de baixades i plans, ens fiquem fàcilment a 4’45’’/km i en trams de baixada fins a 4’20’’/km al pas pel km 10 ja havíem guanyat 2 min respecte l’objectiu. Aquí rebo els ànims d’Anna, Marta, pares i sogres, GRACIES!!
Ara el tram de baixades ja s’havia acabat i, enlloc de baixar una mica el ritme, seguim amb aquest ritme. Ens trobem còmodes, jo vaig a 156ppm. A la pujada de Passeig de Gràcia ja veig que les pulsacions pugen més de lo previst (162ppm) però després tornen a baixar ràpidament. Seguim amb aquest ritme fins el pas de la mitja marató, passant amb 1h41m, 4m més ràpid de lo previst. Aquí ja em començo a preocupar, ai ai ai... que això ho hem fet massa ràpid i les cames comencen a picar...
Del 22 fins al 25 és una recta llarguíssima i tristíssima (Gran Via entre Glòries i Rambla Prim) amb molt poca animació, es fa molt pesada, aquí potser baixem una mica el ritme, però no gaire 4’50’. Baixant per la Rambla Prim (km 25) me n’adono que Joan Carles s’ha quedat. Merda, “solo ante el peligro”.
Al tram de Diagonal Mar, fins el km 30 ja em començo a trobar pesat, a més el sol ja picava de valent i notava molt la calor, no trobava cap ombra. Passem pel Forum i baixem al litoral. Aquí s’accentua la sensació de calor i ja començo a anar tocat, al km 33 noto que les pulsacions es disparen i que el ritme baixa, BENVINGUT SENYOR MUR!!!!
Aprofito per fer la pixada que m’havia estat aguantant tota la cursa, i quina pixada... no s’acabava mai!! m’estresso de tant temps parat pixant i torno a arrancar sense acabar de buidar del tot, ja n’hi ha prou!!!
D’aquí fins al final km 41 ha sigut un calvari, he hagut de baixar el ritme fins a 5’20’’/km. Al 39 he passat per davant de casa (Ronda Sant Pau) i he vist a Anna que m’ha donat els ànim que necessitava per recuperar-me una mica i afrontar els últims 2km.
Quan he enfilat el carrer Sepúlveda de cara cap a Plaça Espanya i l’he vist tant llarg, pensava que no arribaria. Però la possibilitat d’aconseguir l’objectiu i baixar de 3h30’ m’ha donat forces. Al final 3h29m15s posició 1984 de 7606 arribats i de 9100 inscrits. Objectiu complert!!!
He acabat tant apurat que no he tingut forces per emocionar-me. Quan ja he sortit de les cues, he volgut fer estirament i no he pogut, estirava un i s’enrampava l’altre, ha hagut un moment de crisi que no podia ni caminar, ni sentar-me, ni estirar, ni res, semblava chiquito de la calzada!!! Ja baixant caminant sol cap a casa tinc forces per emocionar-me pensant en el que acabava de fer.
LO MILLOR:
- Els preparatius, l’entrenament que ho ha fet possible. Recordo molta il•lusió la l’última nit sense poder dormir esperant la gran batalla.
- L’organització de la Marató i la resposta dels barcelonins sortint al carrer a animar a la tribu de maratonians. JA TENIM UNA MARATÓ COM CAL. FECILITATS A TOTS!!!!!!
LO PITJOR:
- El patiment dels 2 últims km i les rampes ja amb la medalla al coll.
- Haver perdut al company de batalla. Joan Carles, ànims que a la tercera va la vençuda, ja veuràs com la bordes...
AGRAÏMENTS:
- A Anna per aguantar que totes les hores d’entrenament, molts cops costa trobar el moment per sortir a entrenar i ella ho ha patit sovint, i per animar-me a sortir a entrenar quan no en tenia cap gana.
- A tota la família i amics que han compartit aquest repte amb mi.
- A Joan per fer aquest blog i als corredors flixancos en general, que us he trobat sempre aquí per compartir els patiments.
- A Jose per la històrica samarreta de la meva primera marató.

Anònim ha dit...

La crònica d'Alex:
Bé no sé si titular-la, "Cursa de Festa Major a Barcelona" o " La historia se repite"
M'explico el primer títol és perquè vaig fer la cursa juntament amb Camil, així haviem quedat, i inclús tot i quedar-me al km 33 el vaig agafar a la recta de meta entrant esprintant els dos, bon final per tan llarg patiment, semblava la cursa de festes majors. El segon títol és perquè hem va passar el mateix que al 2001, vaig fer 26 km bons (al 2001 29km), boníssims que ens portaven a fer una mitja de 1h32' i possiblement un final de 3h5'-7, després del 27 al 33 malament sense força a les cames, les pulsacions no pujaven massa, 173-174, (al 2001 anava a 185pm mort)
al km 33 decideixo caminar, estava saturat, camino 1' i torno a patir, al 35 torno a caminar 1' i d'aquí a meta, arrastrant-me, al final al C/Sepulveda torno a agafar ritme i quan passo pel 42 a la recta final veig a Camil, l'animo i esprintem tots dos, arribo tocadissim però arribo.Algun dia sortirà un bon temps, segur.
Bé ara els agraiments:
A Cris i Emma per acompanyar-me en les meves locures.
A Jose per la camiseta amb el logo més adequat per a corre una marató.
A tota la gent que ens va animar sense parar, es ficava la "gallina de piel".
I a tots els runners que compartim entreno i curses, en especial a Camil per arriscar a fer una bona marca i anar junts, patint fins al final, estic convençut que algun dia, no molt llunyà ho farem, si anem plegats millor.

joan ha dit...

robert: ENHORABONA per aconseguir finalitzar amb el temps k t'havies marcat com a objectiu,una crònica molt emotiva !! m'has fet riure amb lo d "chiquito de la calzada !!! " bona pinta devies fotre !!!

joan ha dit...

alex : jo tb estic convençut k teniu bastant millor temps a la marató...nomès es tracta d saber administrar-se una mica millor i recordar sempre k es tracta de 42KM i NO DE UNA MITJA !!! ANIMALS K SOU UNS ANIMALS !!!

joan ha dit...

segur k avui teniu tots les cames CONTENTES, eh ! tremendos !!!! je,je,je a veure qui baixa les escales de casa com una persona i no com un pingüino !!! I LO PITJOR SERA DEMÀ !! ANIMS !!!

joan ha dit...

per cert robert, com es nota k esmorzaves a casa, bandido !!! quin luxe !!! tot això a un hotel a quarts d 7 seria missió impossible !!! encara recordo el meu esmorzar a donosti a l'habitació d l'hotel...res a veure amb lo teu !!!

Anònim ha dit...

Juanrra ha dit... tinc la cronica al cap pero esta nit encara corria quin patiment espero escriure avui

Joan Carles ha dit...

Moltes gràcies pels ànims. La veritat es que no se si tindré una tercera oportunitat per aconseguir l’objectiu perquè ara con es normal soc un mar de dubtes.
Molta preparació durant 3 mesos, molts espaguettis, arròs, plàtans... l’ultima setmana, molta il·lusió marxant el dia avanç per fer nit a Barna, els preparatius.... però es va quedar en un no res. O al menys es la primera impressió que tinc desprès de no haver aconseguit l’objectiu del segon intent de corre la marató de Barcelona.
La meva cursa fins la meitat no cal que l’explica perquè ja ho ha fet perfectament Robert (anàvem junts). A partir d’aquí la cursa va anar canviant, fins el km. 28, on vaig notar que les meves cames ja no eren meves, algo passava. Al km. 30 ja caminava.
Com s’explica? Dons no ho se, ja li trobaré l’explicació, o no!!
Del 30 al final, tot un infern, vaig caminar uns 10 km. I en vaig córrer uns 2, quin desastre!!. Els últims 700-800 m. els vaig fer corrent per allò d’arribar a meta una mica decentment. Al arribar no vaig fer quasi ni estiraments, estava bastant emprenyat. Que hi farem!!
El bo de tot es que avui tinc les cames força be.
Ah!! Que us sembla quina fotògrafa tinc. Jo vaig fer la marató pels carrer i ella el va fer pel metro.

joan ha dit...

la fotografa, UN 10 !!! respecta a tu, ja t'ho vaig dir ahir al foro, no cal k li donos mes voltes !! es normal k tingos dubtes pero estes coses pasen i no cal donar-li mes voltes, lo fotut es k això no es com una cursa d puntones o llaüt k el dmg següent tornes a tenir un altra...aki la cursa es fruit d mesos d'entreno i per això sap mes greu, pq aquí no hi ha volta d fulla: si el dia "X" el cos no va per lo k sigo se'n va al traste tota la preparació de mesos, això es lo fotut d les maratons !!...I HI HA TANTES VEGADS K EL COS NO FUNCIONA COM VOLEM I NO SABEM PQ !!! però per la mtx regla d 3 tambè hi ha vegades k el cos ens sorpren agradablement o sigo k menos lamentacions i a pensar en fer-ne una altra per treure el mal gust k ara tens !!!! ANIMS !!!!

joan ha dit...

juanrra: para d correr d'una vegada i fes la crònica !!!!

Anònim ha dit...

La crònica de Camil:
Ahir va tocar matinar (5h:15’), a les set ja era a Barcelona esmorzant a les escales al costat de la Font mágica esperant la samarreta que em portava Àlex. Posteriorment Elena ens va fer les fotos de grup i durant la cursa també ens va fotografiar.
A la sortida Àlex i jo ens vam col•locar aprop de les llebres de 3h. 15’ els quals curiosament estaven com a 50m. per darrera de les llebres de 3h. 30’. Joan Carles i Robert es van col•locar també junts més endarrera. A Juanrra no el vaig veure.
Vam sortir com vam poder entre tants corredors a ritme de Freddie Mercurie i Montserrat Caballé cantant Barcelona. En el primer km. havíem perdut uns 6’’ sobre el ritme que ens havíem marcat de 4’35’’ (anàvem bé). Fins al km. 4 que era pujada vam mantenir la diferència (km 0- 5: 22’44’’), bàsicament perquè vam pujar a la vorera, tot i que havíem d’esquivar arbres, quioscos i gent . A partir d’aquí fins al km 10 vam recuperar fins i tot vam passar per damunt del temps que teòricament havíem de fer (Km 5-10: 21’08’’). Vam anar molt bé a ritme parlant sobre les pulsacions (si pujaven o no) o el bessó de la cama (si finalment es portava bé). (Km 10-15: 22’04’’). Vam passar la mitja marató en 1h:32’28’’. Portàvem un ritme que ens permetia mantenir un coixí important sobre les 3h.15’, aproximadament 3h.05’.
Al km. 22 i 23 en la torre Agbar, m’esperava la family i em van donar la primera espenteta.
(Km 20-25: 22’22’’) Fins al km. 27 vam anar disminuint a poc a poc el ritme, però a partir d’aquest, quan vam arribar a les llargues avingudes de Diagonal Mar, vam començar a perdre ritme de forma més important. (Km 25-30: 23’50’’). Al km. 34 Àlex es va despenjar perquè es va aturar i a partir d’aquí va començar el patiment anant sol (mentre anàvem junts l’un per l’altre anàvem tirant) però al quedar sol el ritme el vaig afluixar de valent (també ajudava a veure altres corredors amb rampes, o bé amb defalliments o molts caminant). Probablement també va ser el tram més dur pel sol que picava de valent i no hi havia ni una ombra.
(Km 30-35: 25’54’’) Al km 35 passava per l’arc de Triomf (amb el carril estret pel públic animant com si fos el tour) on un altre cop la family va donar vida per afrontar el final que es presentaba xungo i aquí ja em vaig obligar a no mirar més el rellotge fins l’arribada, a més en els avituallaments ja agafava les aigues de dos en dos.
Cap al km. 37 (Plaça Catalunya-portal de l’Àngel) em van passar les llebres de 3h. 15’ (com si anessin de passeig per la Rambla), un cop moral fort… A partir d’aquí va ser un patiment total, fins i tot en baixada les cames no tiraven, però el pitjor estaba per arribar. Des de Colom fins a l’arribada tot era pujada i a aquelles alçades em semblava amb el sol que picava de valent, que no arribaria. El ritme el vaig anar perdent de forma considerable, però pensant en la sobrecàrrega que havia tingut durant la semana vaig evitar fer cap parada, però a costa d’anar a un ritme super lent.
Els globus vermells que marcaven cada Km. no es veien i cada km. tardava més a caure. Els últims dos km. ja pensant en l’arribada i en les begudes isotòniques. Just passar el Km 42 entrant entre les torres de la Plaça Espanya, em van tocar l’esquena, i era Àlex que havia anat de menys a més. Finalment vam entrar junts 3h. 20’, no era el temps esperat però vistes les circumstàncies no està gens malament. (km 35-42: 40’16’’)

EL MILLOR:
- Acabar la marató i fer-ho baixant 30’ de l’altra única vegada que ho havia intentant.
- Haver pogut acabar sense parar ni un sol cop.
- Els ànims de la gent del carrer, era espectacular.
- Haver pogut anar amb Àlex durant 34 km. Tot i que al final vam entrar junts, lo ideal era fer tot el recorregut plegats.
EL PITJOR:
- El darrers vuit km. corrent sol i veient que les cames no et responen.

AGRAIMENTS:
- A en Joan per mantenir aquest blog viu i poder donar lloc als intercanvis de vivències en un esport que per entrenar s’ha de passar moltes hores sol.
- A Jose per la samarreta xula que ens va facilitar per la cursa.
- A Elena, per les fotos que ens va fer. Posteriorment a la cursa valores molt aquestes fotos (encara no havia vist cap de l’arribada).
- A l’Ester que durant aquests darrers tres mesos d’entrenaments a tingut d’apetxugar una mica més amb els nens mentre anava a entrenar.
- A tots els foreros que mantenen viu el blog.
- A Juanrra, Joan Carles, Robert i Àlex per poder compartir aquesta aventura de bojos. Àlex, crec que ahir vam tenir a l’abast una marca entre 3’10’’-3’12’’, però ben mirat les nostres cames tenen potencial per fer sub 3 hores i espero que algún dia no gaire lluny ho podrem tornar a probar.

joan ha dit...

si senyor, camil, AMB 2 COLLONS !!! reventat però ja pensant en fer sub3H !!! BONA MENTALITAT !!! així segur k ho ha aconseguiràs SOMEDAY !!!! en lo teu cas penso lo mtx k amb alex: si haguessiu mantingut lo ritme d la llebre d 3h15 dsd el començament, molt possiblement haurieu baixat d les 3h15' SOBRATS !!! però es que sou tant valents.....

Colibri ha dit...

Bon dia cracks! I bon dia és per a tothom. Moltes feliçitats per acabar la marató, hi ha gent que no ho ha pogut fer i altra ni tant sols ha pogut inscriure's per altres motius... Estic emocionat llegint les vostres sensacions un cop heu experimentat la "gesta" farçits d'aquest companyerisme made in "sempre patint". Sentiment d'orgull a flor de pell, uns heu colmat els objectius, altres no tant. L'amic Joan Carles mereix un anàlisi entenedor i construcctiu. Un personatge com ell, calculador, metòdic ,coherent, disciplinat, diu que està en un mar de dubtes... No noi, no, mai a la vida; un mar de dubtes l'has de tenir un cop et poses al costat de Martí amb la teva puntona. Allò si que és viking total, allò és un camí imprevisible. l teu cas ha estat fruit de la teoria de Joan, i segur que en altres ocasions, sent qui ets... faràs tiempazo i tot solucionat. Enhorabona a tots i a totes i especialment al lider de la secta per donar-nos l'oportunitat de dir la nostra en aquest blog. Ara et toca a tú Pantani, sort i a lluitar.

joan ha dit...

k dius k me toca el que ???? NADAR es lo que m toca !!! isort d'això pq fot una ventada de por !!!! deixa't d poesia i a veure si estrenes d'una vegada les asics o sino penja-les a e-bay !!! k ja està B tanta tonteria amb el psoas este dels collons !!!!

Anònim ha dit...

Juanrra ha dit:

Aqui va la crònica...(la titulo quin patiment).

M'aixeco a les 6h, esmorzo cereals, yogur, suc de taronja, fruita, tot bé...Visito al senyor Roca dos vegades,i es fa l'hora d'anar a buscar al company. Són les 7h.
Agafem el metro, em suen les mans i tinc la rialla tonta, m'assembla que estic nerviós. El metro es comença a omplir de runners, això pinta bé. Arribem a Plaça Espanya, ens canviem i escalfem una mica,mentres escalfo busco a la gent de Flix. Merda no els trobo!
Son les 8:30 comença la Marató. Estic al calaix 3:30-4h. Trigo 5 minuts en sortir. El ritme és lent, hi ha massa gent, però no tinc pressa.Començo a avançar a gent, i agafo ritme, em trobo bé. Al km 5 agafo un grupet de gent coneguda, busquen fer 3:45, em quedo amb ells.Mentres van passant km anem xerrant.N'hi ha punts amb molta gent animant, aquí a Barna és estrany. Mentres vaig corrent aprofito per fer turisme a Barcelona, m'ho estic passant bé. Miro el rellotge, el ritme és massa lent, però les sensacions són bones. Em trobo suelt. Passo pel km 21 en un temps de 2 hores, massa lento.Em plantejo fer la segona meitat més ràpid. Les sensacions són bones. Pel km 27 m'espera la dona i el xiquet, fotos de rigor. Tot bé. Vaig ben hidratat, i m'acabo menjant un plàtan. Apreto una mica més. Passem pel litoral, massa calor. Arribo al zoo, algo falla. Al passar per la Ciutadella, les cames no tiren, no m'ho puc creure, comença el meu patiment.
Baixo molt el ritme, em comença a passar gent, això no tira. Em començo a rossegar, els km es fan eterns, penso en parar, però no puc, continuo patint. La pujadeta del Paral.lel sembla la costa de les escoles, que llarga...Pel carrer Sepulveda, penso que ja arribo. Intento motivar-me contant els semàfors que falten per arribar, però n'hi ha masses, ho canvïo per una senyal blava, només hi han tres. Arribo a la curva de Plaça Espanya, això s'acaba. Forço una mica el ritme, i entro a meta. No puc aixecar braços, estic emprenyat. Agafo la medalla i no la miro, marxo a buscar el company, el trobo me mira ens abraçen i tinc ganes de plorar.
Aquest ha estat el meu patiment! Però ho tornaré a probar.M'agrada patir. Enhorabona a tots per acabar la Marató: Camil, Àlex, Robert i Joan Carles. Joan Carles hi han més Maratons, s'ha de tornar a probar.

joan ha dit...

i tant k n'hi ha mes juanrra !!! tu k ja n'has fet unes quantes ja saps k les coses no sempre surten com volem !!! pero acabant curses PATINT tb s'apren un ou !!! si més no a patir, je,je,je...ANIMS k la propera segur k estas a les 3h45' !!!