dimecres, 21 d’abril de 2010

VCM !!!

















Aquesta vegada no se ni per on començar a relatar l’aventura, si començo pels temes extra-esportius tinc material per escriure un llibre sencer….Intentaré ser breu tot i que segur que m’embolico ¡ Les coses ja es van començar a complicar el dijous en veure que el famòs volcà no estava per la labor de facilitar-no les coses, el dv ja a l’aeroport, a l’hora de facturar la maleta no ens poden asgurar si volarem o no…però finalment sortim a hora i fins i tot arribem abans d’hora a Viena, a les 3 i pico ja estavem allí ( l'aeroport el van tancar sobre les 5 i pico....pels pèls !!! ) Plat de espaghettis com a rebuda i cap a l’hotel, tot perfecte ¡ Dsprès d deixar els trastos, cap a la Expo a rcollir dorsal, xip i trastos… la Expo : vista una, vistes totes ( i mes despres d veure la macro Expo d Roth ¡!! ) o sigui k no fem temps k en estos puestos les potes es carreguen sense donar-te'n ni conte !, 5 minutets per allí i cap al centre again que la city promet, una volteta pel centre ja es suficient per veure que hem encertat com a destí turístc-maratonià, la ciutat es guapa de collons, busquem un Italia per sopar ( n’hi ha a cabasos ¡ ) i a descansar aviat que a l’endemà haviem de fer turisme per tota la city ¡

Dss matí continuem amb lo pla previst, fa bon día, el sol surt abans k per les nostres terres pero l'hora es la mateixa, o sigui k a les 8 ja fa un dia estupendo per trotar per la vora del canal 20 minutets abans d'esmorzar amb calma. Desprès i com diuen que "sabe mas el diablo por viejo que por diablo" com ja tenim experiència d'acabar trinxats abans d la marató fent turisme a peu, esta vegada decidim llogar una Yamaha 125 per voltar per la city a una botiga que ja teniem mirada però k estava a can seixanta, tenim moto per tot lo finde i o sigui k ens dediquem a veure tot lo k podem, baixant als puestos mes guapos però sense caminar en excès. Lo de la moto va ser un altre encert. Ens aturem a dinar a un altre italià prop del recinte d meta de la marató i allí ja comencem a veure que el tema s'està complicant per moments, les noticies de l'aeroport son bastant preocupants i decidim k dp d dinar farem algunes gestions per buscar mitjans alternatius. Resumint-ho molt, ho deixarem en que durant tota la tarde no vam fer res mes k voltes d un puesto a l'altre, primer a les botigues d rent-a-car de la city que justet ens van tancar les portes als nassos per arribar a les 16h en punt, mooooooooooooooolt amables en veuren's dsd dins i no fer-nos ni puto cas ...però k mooooooooooooolt amables, d'allí amb la Yamaha cap a l'estació d'autobusos internacionals, a l'altra punta de la ciutat, un caos considerable, agarrem un full d rutes però desistim d fer cua a taquilles ! Tornem a la city i decidim agarrar el tren per anar a l'aeroport a veure els rent-a-car d'allí.... l'aeroport està desert, no hi ha ningú pero els rent-a-car estan oberts, ja no queden cotxes, preguntem preus i ens demanen 2 mil i pico eruros mes peatges i gasofa, vamos mig quilet per tornar a casa....per este preu val la pena comprar un cotxe de segona ma penso ! ens mirem una dècima de segon i tema decidit, tornem cap a la city igual que haviem vingut ! La tarde ha sigut improductiva a tope o sigui k decidim deixar el tema aparcat fins desprès d la cursa, tornem a un altre italià diferent per fer l' últim sopar de pasta. El dia ha sigut llarg o sigui k fem cap aviat a l'hotel per descansar. La part bona de tot això es que durant tot lo dia teniem tantes coses al cap que ni temps per pensar en la marató.

Diumenge : La cursa.

Ja hi som, lo mateix de sempre quan sona el despertador, una MALA GANA i una MANDRA de mil dimonis per fotre'm en estos jaleos....l'hotel es porta de puta mare i podem esmorzar a les 6h30 , però per variar sense gana, un bocadillet d Nocilla i un bol d iogurt amb cereals i prou. Marxem amb lo metro cap a la sortida amb temps d sobra, fa bon dia, una mica d fresqueta pq es aviat pero amb sol, lo dia promet, arribem allí amb temps suficient per estudiar la ubicació del calaix d sortida i comprovar que es de les millors, no hi hauria d'haver molts problemes d'aglomeracions, bon ambient. S'apropa l'hora de la sortida i tothom al puesto, hi havia uns 33 mil inscrits però amb el jaleo dels avions justet serem uns 30 mil crec k vaig llegir per algun puesto, una bona putada pels que no van poder arribar. Estos austriacs van per faena, molt bona organització però poc donats a musiquetes i cançons emotives abans de la sortida, justet el seu himne nacional i poca cosa mes, tots per la faena.

Una molt bona organització i una molt bona colocació meva dins el calaix de les 3h'3o fa que nomès sortir, tot i ser uns 30 mil paios/paies, en nomès 100 metres, fins i tot abans d'arrribar al pont k es veu a la foto damunt el Danubi ( km 1) ja tingues espai suficient per poder correr sense problemes ! Quina diferència amb Rotterdam on fins al km 5 allò va ser una romeria i no hi havia manera de fer 3 pasos seguits a ritme ! Bueno, torno al començament, el plantejament ja estava decidit fa dies, com molt B va pronosticar Robert, surtiré valent, surtiré a 3h10 tot i soc conscient k no tinc el temps a les potes i tb soc conscient k no he pogut fer l'entreno suficient com per atacar 3h10' però bueno, està decidit ! Es un ritme k te un part molt bona : es molt fàcil d memoritzar, es tracta d un ritme d 4'30/km, 22'30 / 5 km, 45 / 10 km, 1h30 els 20 km....es molt fàcil d'anar calculant. Bueno, pues tornem a la cursa, com ja he dit, al pont ja corro "sol", els primer km's d'una marató son una mica confusos fins k no encertes el ritme, paso els 2 primers km's a 4'20" aprox, estava mentalitzar per veure'm obligat a rodar els primers km's a 5 i pico com a rotterdam o sigui k això me treu un pes de sobre important ! Ppm controlades, entrem al Prater ( un màgnific parc on està l'estadi que porta el mateix nom ) i continuo amb el mateix ritme, intento baixar-lo una mica pero continuo igual, paso els 5 primers km en 21'40" en lloc dels 223'30" k havia d pasar......ummmmmmm hi ha algo k no cuadra, penso ! massa ràpid, miro les ppm però vaig dins lo k estava previst, m concentro en baixar el ritme pq sinó no arribo ni als 30 ! Ja us he dit k jo personalment trobo la marató una prova bastant avorrida, l'unic alicient k tinc en estos km's es restar els km's k quedan per als llocs on haviem planificat amb elena que estaria ella (10,22,26 i meta), si no fos per això i per anar controlant lo pas per km's no se ni que pensaría durant tota l'estona. A partir del km 11, abandonem "lo centre" d la city i marxem en lleugera pujada ( per cert, la cursa de plana no te gaire, no crec k sigo un puesto per fer cap marca ! ), durant estos km's me dedico a barallar-me amb la cinta del pulsometro que cau tota l'estona fins k decideixo treure-la i apretar-la una mica sobre la marxa, este tros es fa una pica pestòs i per a colmo al girar i del km 16 al 18 fot un aire de cara k me deixa una mica maduret i desconcertat pq no feia pinta d bufar, perdo una mica el ritme però el recupero als km's posteriors, fins a la mitja marató hi ha una baixadeta de 1 km aprox i arribo cumplint lo planning, els parcils d 5 km han sigut de 22'22", 22'24" i 22'21" com un rellotge a pesar d tot, una mica pesat d potes però amb bones sensacions, paso la mitja en lo temps previst, 1h34', torno a veure a Elena per 2ona vegada i marxo a fer el bucle d l'altra banda de la ciutat i aquí es quan es comencen a complicar les coses, al voltar i començar a tornar paral.lels al canal ( km 24) fot una ventada de cara que no se d'on ha sortit però bufa amb ganes, a partir d'aquí ja no hi ha km's a 4'30 ni per asomo. He de pendre una decisió, intentar mantenir el pas per km peti k peti o continuar amb el rimte k marca el cos i veure com evoluiona el temps. Si hagués triat la primera opció i vist lo k va bufar hagués fotut un pet espectacular pq va bufar amb mes o menys força del 24 al 34 ! Vaig triar la segona opció, amb l'esperança que no bufes durant molts km's, pero els km's anavan pasant i el vent no afluixava, fins i tot vaig haver d recular quan la gorra me va marxar volant ! a cada km k feia anava afegint uns indesitjables segons de mes ( aprox 1 min d retard en cada parcial d 5 km), fins al 30 veia k encara podia intentar-ho si el vent parava i al votar jo encara tenia forces, però es k el vent no parava. Tornem a entrar al Prater d nou i allí bufa menys a l'estar envoltat d'arbres, pero bufa....Fa estona k ja tinc clar k les 3h10 han volat i començo a pensar seriosament k perdre les 3h15' pq els que heu fet una marató ja sabeu que quan comences a perdre segons, es van sumant d'una manera incrible i cada km k pasa semble k sumen lo doble k l'anterior i es comencen a perdre minuts d'una manera brutal ! Continuo així, intentant mantenir el ritme , rodo aprox a 4'45" e inclus veig el 5' en algun km..... i així fins el 34 on el recorregut gira i s'acaba la tortura, faig numeros i veig k puc defensar les 3h15', faig algun intent d'apretar una mica però les potes ja no estan per garires festes, torno a fer algun km a 4'30" però ja no faré cap per davall i m decideixo a portar un ritme constant, me centro en defensar les 3h15 en una part del recorregut k torna a picar amunt, un falso llano, continu rodant a ritmes entre 4'35 i 4'50 i fent numeros tota l'estona per veure el marge k tinc ! Al km 38 ja veig k si no tinc cap problema entro dins d 3h15 i a parti d'allí me relaxo e intento disfrutar, tornem a anar pel centre de la city, no hi ha molta gent pq tothom está a la recta d'entrada a meta, però hi ha bon ambient, faig els 2 ultims km's tranquilet i relaxat per entrar en meta amb un temps d 3h13'55" que me deixa molt bon gust d boca, primer pq amb l'entreno k portava no podia aspirar a res mes , i segon pq durant molts i molts km's ha sigut una batalla dura per defensar les 3h15 i he sortir guanyador tot i k va haver moments bastant durs on ho veia gens clar. Es veritat k vaig sortir a per 3h10' (tot i ser conscient d no estar capacitat ! )però cada cursa es un mon i en esta en particular, per mi baixar de les 3h15' va ser tot un èxit. Ah ! i acabo content sobretot pq a diferència de lo que li vaig dir l'altre dia a ñoño en un comentari, NO m VAIG GUARDAR RES, vaig lluitar amb TOT lo k tenia aquell dia, i això sempre t deixa SATISFET, i la prova la teniu a la foto : faig o no faig cara de HAPPY ??? pues d'això es tracatava, no ???















La post-cursa va ser de lo mes DUR ! Continuavem amb l'aeroport tancat o sigui k dp d'una dutxa i un dinaret ràpid, sense temps per descansar marxem cap a l'estació d .........TRENS k era la k ens faltava per coneixer ! Això si k ho resumiré MOLT, van ser unes 2 hores de cua allí plantats ( recordo : després d fer la marató !!!! ) intentant arribar a les taquilles per preguntar per un tren cap a Zurich k ja sabiem k estaria ple, pero alli vam estar les 2 hores fins k quan nomes teniem una parella davant les ordinadors van dir PROU ...... I allí vam estar, tothom quiet al puesto, una horeta i mijta mes com a mínim....COLAPSE total del sistema informàtic, sense cap previsió d k alló tingués sol.lució, o sigui k dp d 4 horetes, ojo, 4 horetes allí plantats, reculem cap a l'hotel igual k haviem marxat, a continuar averiguant news i combinacions al micro pc ( per cert, portar el netbook va ser el millor encert del viatge ), hi ha previsions k l'endemà igual obre l'aeroport o sigui k decidiem deixar-ho estar tot per l'endemà.

Dll matí : esmorzar amb calma a l'hotel, marxo a tornar la Yamaha k tant servei ens ha fet durant tot lo finde i dp pel matí ens dediquem a fer turisme pel centre, realment la ciutat es espectacular ! Al migidia marxem esperançats cap a l'aeroport, arribem allí i l'aeroport està OBERT ! Increible . Nomès entrar preguntem pel nostre vol i .........CANCELLED ! Jarro d'aigua freda important, pq el tema està complicat i si no surts en lo teu vol ves a saber quan pots surtir d'allí......... a partir d'aquí jornada llarga dins l'aeroport, dividint faenes dd cua en cua buscant explicacions/solucions/alternatives, vivint sitacions KAFKIANES com p.ex que durant bona part d la jornada teniem a les mans 3 billets comprats per 3 avions diferents, el nostre k van cancel.lar, un d la mateixa companyia per dimecres i un per a viatjar a Palma aquella mateixa tarde.... fins i tot vam estar a un "enter" d comprar billets palma-bcn per la nit però la por a que tambè cacel.lessin el de Palma ens va fer recular el dit ! EL FINAL ja el coneixeu, m'estalviaré mes detalls, finalment va sortir el vol amb 2 horetes i pico d retard, arribabem a casa gairebé a mitjanit, a l'endemà a les 06h30 alçats per a anar a currar ....però això si, amb una sensació increible de que haviem sigut de les poques persones que van poder volar aquells dies amb els vols que tenien programats. Sens dubte la sort va estar amb natros en un viatge k dificilment oblidarem.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Nhorabona Joan!!! molt bon temps, aixó ja es serio paio!!!
Pitoi

joan ha dit...

tens raó Sisco, fotia bon temps, una mica de fresqueta de bon matí, però al solet s'estava B ! ;)

Pau ha dit...

Quina aventureta Joan. D'esta de ben segur que ten recordaras una bona temporada eh.

Albi ha dit...

Bona crònica Pantani! Com sempre passa en aquests "casos" ... les emocions s'alteren per tot arreu i evidentment ... els lectors ho vivim de la mateixa manera. Quins moments! Segur que aquest tomb per Aústria, perduradà en la memòria molt de temps. La crònica llarga? Com ha de ser, que no és llarga una Marató??? Enhorabona noi, una altra més al sac i a les potes. D'aquí no re tornarem a estar pendents de les teves impressions en propens esdeveniments.

Txinot ha dit...

Enhorabona Pantani per la cursa i la cursa paral·lela logística!

Xavvvv ha dit...

Despres te keixes xke t'apretem paio!!!!!
FELICITATS per la marca , aixo ja son , palabras mayores

joan ha dit...

THANKS a TOTS !

Robert ha dit...

estàs fet un tremendo joan!!!
vas sortir a 3h10m valent com ton iaio (ja no enganyes a ningú jajaja) i vas ser prou inteligent per ajustar el ritme al vent i no morir encegat per la marca.
el resultat: una marca ajustadíssima a l'objectiu, ETS UN FIERA!!!
he xalat com un xiquet llegint la crònica, m'encata!!!
ara a fotre-li a la bici i al neopreno q lo run ja està assegurat...
una abraçada mestre!!
robert

Sisteró ha dit...

Molt bé, dos autèntics thrillers! The show must go on!.

iRIUSman ha dit...

que guapo... jo tambe vull ser com tu.
CONGRATULATIONS¡¡¡