dilluns, 28 de juliol del 2008

FOTOS Iª TRI-FESTA

Aquí teniu 2 MEGA ALBUMS dignes d'una prova de la Copa del Món !! cortesía dls 2 cracks d la fotografía, el txinot i bull !!! moltes THANKS a tots 2 que s'ho han currat de valent !!

Teniu tot el recull de fotos a:

FOTOS TRI-FESTA !!!

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare


BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare




La crònica d la jornada x el poeta d la colla :
Iepa!
Després de la jornada de reflexió toca el torn de la crítica. Aquest magnífic dissabte vam gaudir d'una de les activitats més destacades de l'extens curriculum dels sectaris de sempre patint. És cert que de vegades ens hem passejat per la vida nocturna en una festa, acomiat d'algún solter, soparet algún mas, un viatge per llocs per recordar, gaudir de l'expectacle d'algún menbre en una cursa. Hem fet unes quantes. Hem compartit rialles i grans moments. Hem viscut xaleres que romandràn tota una vida en el pensament. I a partir d'ara ... una de més.
TRITESTA 26 de Juliol de 2.008. Poc a poc la gent anava arribant amb la Bike, motxilla i tots cofois per la zona del passeig, on el Nautic té el seu magatzem. Joan pare, com en aquells temps del Fosfat, tot ho tenia control.lat. Un bon grapat d'amics, parents i col.legues d'aquest tipus d'aventures deixaven anar amb gestos el seu estat d'ànim. Uns una mica neguitosós per el traçat que ens esperava, altres il.lusionatas per veure com els "iaios de l'edat del pavo", mostraven les seves habilitats en una disciplina tant dura com la triatló. Un sol de justicia ens rebia al pas de barca, per encetar la nostra festa. Un acomiat a la temporada agitada d'aquest conjunt de maniàtics, on tothom a pres part. Ja siguin amics, coneguts i simpatitzants. Tot estavA més que previst. Un tal Joan ho tenia preparat. La pista de NAT, el circuit de BIKE i l'itinerari del RUN (mides, boies, xancles aquí, boxes allà, cinta per delimitar zones, gel, begudes, servei de fotografia...). Com diria la nena de Catalana Occident; tot tot tot. El titol de la pel.licula fà referència a la dualitat del nom. TRIFESTA, per una banda per tractar-se d'una prova de triatló i per l'altra per fer referència tres sustàncies que mai haurien de deixar de tenir al nostre armari de sentiments. Per una banda, fem allò que més ens agrada; Esport. Per una altra, ens donem l'opció d'experimentar, gaudir i donar el tret de sortida a tots aquells que mai ho haviem pogut fer, a més arropats en tot moment per els cracks de la colla. I per l'altre cantó, estem tots amb l'entorn que més somiem. El nostre, l'hàbitat que ens condueix al camí de la seguretat, plaer, satisfacció i ben estar. Que sirien les curses sense tenir a l'arribada aquest gruix de gent tant i tant memorable?
Recordo aquells dissabtes de juliol de força calor quan Bertonis, Alberichs i altres montaven les 12 h de futbol sala. Un fanatisme heredat i latent en aquests temps. 37 tacos no són obstacle per fer les nostres compes, les vostres compes i més quan es tracta de blindar a personatges com Joan, Alex i els que fem el que podem en una temporada digna d'elogi.
Respecte al resum de la prova, dir que vam tenir de tots el colors. Algú que volava, altres que gaudien a la seva manera la competició de triatló, Aquí no hi han jutjes, ni temps fora de control. Cadascú al seu aire, el resultat final és el de meyns. Ara toca festa.
En acabar tots cap al mas de Joan, Sardinada amb sidra, graellada de carn amb vi Somontano i per a postres un Patxarán casero per poder recuparar tot allò que vam deixar-nos camí d'Arenços amunt i avall, ja ja ja.
Enhorabona als 10 "valents" per posar-se en evidència davant el poble. Pitoi, Pau, Albi, Àlex, Ramón, Xavier Sabaté, Xavier Benet, Enric, Jose i com no ... A Joan, sense cap dubte el culpable de l'esdeveniment més autèntic dels últims anys. Particularment feliçita'l per la temporada, a l'igual que Àlex, també motivar a Jose en el seu projecte (Jose, ara ets més aprop del teu somni!!! t'ho juro moble) i feliçitar a tots per la participació. No deixeu de banda als fotografos Bull i Chino i una abraçada a Joan father per fer-ho tot més fàçil. L'any vinent tornarem... i tant i si som més perfecte!!! Gràcies i fins aviat.

17 comentaris:

joan ha dit...

INCREIBLE mega-reportatge fotogràfic per part dels dos !!! D ben segur k els k no van poder vindre es faran una bona idea d com va anar tot plegat !!! SORT k no hi ha fotos del sopar....

joan ha dit...

tot i k una mini-crònica dl nostre estimat "poeta d les valletes" no estaría d mes....

joan ha dit...

PER la 2ona edició : MES I MILLOR !!! THANKS A TOTS els q vau participar i als q vau venir a veure-ho i xalar amb natros !!!!

Anònim ha dit...

Iepa!
Després de la jornada de reflexió toca el torn de la crítica. Aquest magnífic dissabte vam gaudir d'una de les activitats més destacades de l'extens curriculum dels sectaris de sempre patint. És cert que de vegades ens hem passejat per la vida nocturna en una festa, acomiat d'algún solter, soparet algún mas, un viatge per llocs per recordar, gaudir de l'expectacle d'algún menbre en una cursa. Hem fet unes quantes. Hem compartit rialles i grans moments. Hem viscut xaleres que romandràn tota una vida en el pensament. I a partir d'ara ... una de més.
TRITESTA 26 de Juliol de 2.008. Poc a poc la gent anava arribant amb la Bike, motxilla i tots cofois per la zona del passeig, on el Nautic té el seu magatzem. Joan pare, com en aquells temps del Fosfat, tot ho tenia control.lat. Un bon grapat d'amics, parents i col.legues d'aquest tipus d'aventures deixaven anar amb gestos el seu estat d'ànim. Uns una mica neguitosós per el traçat que ens esperava, altres il.lusionatas per veure com els "iaios de l'edat del pavo", mostraven les seves habilitats en una disciplina tant dura com la triatló. Un sol de justicia ens rebia al pas de barca, per encetar la nostra festa. Un acomiat a la temporada agitada d'aquest conjunt de maniàtics, on tothom a pres part. Ja siguin amics, coneguts i simpatitzants. Tot estavA més que previst. Un tal Joan ho tenia preparat. La pista de NAT, el circuit de BIKE i l'itinerari del RUN (mides, boies, xancles aquí, boxes allà, cinta per delimitar zones, gel, begudes, servei de fotografia...). Com diria la nena de Catalana Occident; tot tot tot. El titol de la pel.licula fà referència a la dualitat del nom. TRIFESTA, per una banda per tractar-se d'una prova de triatló i per l'altra per fer referència tres sustàncies que mai haurien de deixar de tenir al nostre armari de sentiments. Per una banda, fem allò que més ens agrada; Esport. Per una altra, ens donem l'opció d'experimentar, gaudir i donar el tret de sortida a tots aquells que mai ho haviem pogut fer, a més arropats en tot moment per els cracks de la colla. I per l'altre cantó, estem tots amb l'entorn que més somiem. El nostre, l'hàbitat que ens condueix al camí de la seguretat, plaer, satisfacció i ben estar. Que sirien les curses sense tenir a l'arribada aquest gruix de gent tant i tant memorable?
Recordo aquells dissabtes de juliol de força calor quan Bertonis, Alberichs i altres montaven les 12 h de futbol sala. Un fanatisme heredat i latent en aquests temps. 37 tacos no són obstacle per fer les nostres compes, les vostres compes i més quan es tracta de blindar a personatges com Joan, Alex i els que fem el que podem en una temporada digna d'elogi.
Respecte al resum de la prova, dir que vam tenir de tots el colors. Algú que volava, altres que gaudien a la seva manera la competició de triatló, Aquí no hi han jutjes, ni temps fora de control. Cadascú al seu aire, el resultat final és el de meyns. Ara toca festa.
En acabar tots cap al mas de Joan, Sardinada amb sidra, graellada de carn amb vi Somontano i per a postres un Patxarán casero per poder recuparar tot allò que vam deixar-nos camí d'Arenços amunt i avall, ja ja ja.
Enhorabona als 10 "valents" per posar-se en evidència davant el poble. Pitoi, Pau, Albi, Àlex, Ramón, Xavier Sabaté, Xavier Benet, Enric, Jose i com no ... A Joan, sense cap dubte el culpable de l'esdeveniment més autèntic dels últims anys. Particularment feliçita'l per la temporada, a l'igual que Àlex, també motivar a Jose en el seu projecte (Jose, ara ets més aprop del teu somni!!! t'ho juro moble) i feliçitar a tots per la participació. No deixeu de banda als fotografos Bull i Chino i una abraçada a Joan father per fer-ho tot més fàçil. L'any vinent tornarem... i tant i si som més perfecte!!! Gràcies i fins aviat.

Anònim ha dit...

no se si ploro ho me pixo tota.

NANUS AIXO ES D'ANTOLOGIA.

Anònim ha dit...

Tot un plaer ser-hi. Gràcies a Joan i família per montar-ho, a tots els participants i al txino pel montatje fotogràfic. Vau convertir, el que sens dubte seria un calurosa i insipida tarda de dissabte de juliol en tot un esdeveniment lúdic-esportiu. Sense oblidar el sopar de cloenda. Moltes Gràcies.

Anònim ha dit...

Amb la súper crònica de la TRI ens en fem una idea de com va anar, però què passa amb el sopar??? Ja no es podien fer fotos??? :)
Ja sabem que pel beure també us entreneu!

Anònim ha dit...

Lo del sopar, sols era pels nostres ulls ;)

Anònim ha dit...

50 anys de la NASA, ja,ja... aixó no es res comparat amb el que es pot arribar a dir d'aquí a 50 anys d'una tarda de Juliol en que la dèria de Joan va fer que al despertar-se d'una mitjdiada de Dissabte s'en adonés que tot alló era veritat.
Es podrán fer moltes altres, peró mai mes es podrà fer LA 1ª!!
Molt gran Joan i tots els que ho heu fet...

Anònim ha dit...

Ostia Laia!
No et falta raó noia. Però tot té una explicació; L'amic Bull ja no disposava de flash per tirar fotos i la del Chino, es tant nova la càmara que encara no control.la les instantànees amb poca llum.
El tema beure, bueno... vam acabar els Aquarius de taronja i després els de llimó. I al final, però al final, Joan va treure una botelleta de sidra i una mica de patxaran. Vi, me penso que no n'hi havia, no recordo massa, tenia tanta soonnnnn. Sort que ens coneixes!!!

joan ha dit...

sopar ??? QUIN SOPAR ¿¿¿???????

Anònim ha dit...

Aquarius?, sopar?, Patxaran?, Vi? jo estava enlluernat pels flaços de les fotos o estava il.luminat,no entenc res.
la tri festa no era menjar-beure-riure. no recordo res.....

Anònim ha dit...

Haurem de parlar amb Pitoi si les sardines eren bones o no.

Anònim ha dit...

Aix... no hi pensava que valtres ereu d'Aquarius!!! Albi, i allò dels TRIPLES??? :P

Anònim ha dit...

Molt façil Laia!
Ja fa temps, jugava al bàsquet i la veritat és que era molt dolent. Però. ojo! que de vegades tirava algún que altre triple i tot. Clar, l'amic Ramón, coneixedo com a ningú de la meva infància va provocar-me amb aquells triples i així va anar la cosa.

Anònim ha dit...

Molt bona Albi!!! S'haurà de repetir aviam si ara també encanestes tots els triples! ;)

Anònim ha dit...

Laia!
Un altre cap de setmana de perla. Amb aquest ritme arribaré justet al ball de la plaça per festes. Bó l'arròs del Delta?