CTO ESP TRI-H ANSÓ

Enguany el format triat per la Fetri va ser el clàssic ( el conegut com Triatló Blanc ), es a dir, correr pel poble (asfalt), pujar del poble a l'estació de esquí ( d Ansó fins a Linza, 20 km per pujar de 800 i pico a 1400 aprox ), i després fer allí els 10 km d ski. A priori,a mi personalment m'agrada més la cafrada del "todo nieve" però ja sabeu d'altres anys k a l'hora de la veritat quasi mai es pot rodar amb la Btt damunt la neu i gairebe sempre hi ha problemes, de totes maneres, coneixia la pista k portava fins a Linza i si estava nevada/gelada el tema podia ser divertit.....lo que no me molava gens era trotar per asfalt. Tampoc tenia clar a priori si el format d'engunay m'aniria millor o pitjor, per una banda skiar al final "tokadet" te els seus riscos, però per una altra banda evitar la marabunta al sector d skating no està gens malament. Una vegada vist lo panorama i vistos els circuits el dia abans de la cursa ja tenia les coses mes clares, a dalt, poca neu i neu humida, circuit sense xafar, molt irregular però no excesivament dur, res a veure amb la neu xafada d'una bona estació de ski de fondo, la pujada amb Btt, llarga però amb desnivells asumibles, amb repetxos durets pero amb zones favorables, la putada es que la pista de terra que jo coneixia de feia anys, ara era una carretera i tot i que estava prohibida la bici de carretera, la gent k coneixia la zona i els mes espavilats ja portaven tots rodes llises i inclús llantes de carretera amb rodes de carretera jq el recorregut era 100 % asfalt , sense neu i sense gel, un handicap important per als que anavem de "monte". Jo calculo que aprox un 15 % de la penya sabia on anava ! Lo que mes mandra em feia era el segment de run, 3 voltes de 2,5 km, 2 km de pujada per asfalt (carretera) i la resta baixant pel mig del poble adoquinat....Feia pinta de ser una llarga agonia degut a la meva poca preparació , com així va ser ! Inscripcions tancades a 180 participants per evitar colapses logístics, 140 tios i gairebé 40 ties. El format triat i el fet k Linza es un cul de sac feia que el tema logístic no fos fàcil ( 2 boxes, esquis d tothom a la T2 el dia abans, camions per baixar les bicis, minibusos per baixar a la penya, carretera tallada pels acompanyants de bon matí.....una mica de jaleo ! ) però tot va anar prou bé.

El dia de la compe i per allò de la carretera tallada pels acompanyants, una horeta i pico abans de la sortida ja estic als boxes preparant tots els trastos...sort k no fa fred ! Cares conegudes d'altres anys, ex ciclistes pro (patxi vila) ex ACB ( jose luis llorente ), i uns quants PRO's del tema ( LLanos brothers etc.... ) i moltes rodes llises ! Sortim a l'hora prevista, com no podia ser d'altra manera, al ser asfalt tothom surt com si vingués la poli darrera...la penya vole encara que sigo gener ! Jo, com estic molt fluix trotant, faig el que puc, la primera volta intento endevinar el ritme k puc portar, se'm fa llarguissima.....la segona i la tercera les porto millor però es un circuit k no permet ni un metre per recuperar-me pq la baixada pels adoquins del poble no permet la relaxació. Jo intento no despenjar-me molt de la gent que porto per davant per intentar recuperar amb la btt i evidentment corro molt per damunt de les meves possibilitats a dia d'avui ! Se que me pasará factura però ja k estem al ball.... Arribo a la T1 en 30 ' pelats, a priori ,muscularment be, però un av 176 ppm del parcial ja indica 2 coses : una : lo que us deia fa un moment : que he anat per damunt de les meves possibilitats reals i dos : "que pagaré lo pato "....arribo a la T1 i a ull diria que hi ha unes 40/50 btt's....ummmmmmmm pues ni bueno ni malo, penso ! No son moltes però porto bastanta gent a prop per davant ....Surto amb ganes i me junto amb el dorsal 49 nomès de sortida, anem a relleus, ell arrastrant pel pla i jo tirant a les pujades....ens entenem i no hi ha un segon per recuperar l'alè ! A partir del km2 comencem a agafar grupettes d runners, anem a bon ritme, MASSA bon ritme diria jo per fer els 20 km !!! jo veig k anem massa forts però el fet d'haver descansos de tant en tant aforeix la tàctica suïcida...anem així uns quants km's, potser fins al 5-6 i en esta estona haurem agafat a uns 20-25 k anaven per davant ! El colega diu prou (revente ) i me quedo sol, contiunuo a un ritme fort i agafo a un parell k ens havien passat com un tiro feia poc, me fico a roda i en una d'estes m'explote el bessó dret, me puja dalt de tot i es kda petrificat ! Si us ha pasat mai en bici ja sabeu de lo k parlo, sinó es dificil d'explicar però molt doloros. La solució es fàcil, baixar de la bici i estirar una mica, però EVIDENMENT jo no fico peu a terra ! Rodant per pla tambè te fàcil solució però costa amunt com era el cas no es tan fàcil...provo d'estirar en marxa però "ni caso" el bessó no respòn, continuo així amb una cama inutilitzada i amb aquell dolor intens i al cap de 2 o 3 minuts lo inevitable.....EFECTIVAMENT : l'altre bessó se sume a la festa ! La situació es complica per moments, perdo unes quantes posicions (4 o 5 ) , continuo al ritme k me marquen los bessons i desprès d'uns minuts crítics agafo un ritmet k me permet recuperar els bessons i anar fent xino xano, torno a pasar als 5 k m'havien pasat i al ritmet k porto encara pasaré a uns quants mes. De tant en tant m pase algú amb rodes llises com un cohet ! (kagontot ! ). A mitja pujada comença a ploure una mica, no moleste però ja era lo pitjor per la neu humida de dalt i ja començo a mentalizar-me per lo k patiré amb els skis....Arribo a la T2, encara veig bastants skis per replegar, faig la transició amb calma per evitar mes sustos amb els bessons, allí estan los meus i això ja es una altra cosa....començo a skiar amb els crits d'ànims dels meus i la neu esta feta una autèntica MERDA , impossible lliscar en condicions, i més en lo meu cas, REVENTAT físicament, costa avall i pel pla mantenc lo tipo pero als repetxos pateixo lo que no esta escrit i soc incapaç de lliscar amunt molt limitat per l'estat físic ja que cada vegada que intentava fer força amb les cames, els bessons s'insunuen de pujar fins al clatell ! a punt d'acavar la primera volta me foto una galleta sobtada i k no venia a cuento i me kdo a terra amb els 2 bessons enganxats i amb una feinada de por per tornar a ficar-me de peu, en una situació bastant lamentable. A partir d'allí assumeixo amb resignació el ritme k puc soportar i d'esta manera faig la 2ona i la 3era volta millor k la primera, arribant a meta amb els continuos crits de suport dels meus durant tot el parcial i amb l'estat que ja vau veure a la foto pero HAPPY per poder haver tornat a acabar amb dignitat la prova ( el 95 dels 140) desprès de 2h25 d'autèntica agonia. Enguany però, mentre agafavem rapidament els trastos per anar a fer una dutxeta al refu, me dono conte k encara hi ha bastanta penya que volte esquiant pel circuit, a diferència dels altres anys on quan acabava jo ja no quedava ni el tato ! Nomès el mal regust de boca per no haver pogut mantenir el ritme inicial de la BTT que m'hagues permes fer un bon parcial, però el pet era inevitable desprès de forçar massa a peu i continuar tirant en plan suicida amb la bici....
En lo TRI d'hivern me pase cada any lo mateix, es una especialitat que m'agrada i on disfruto patint i m'agrada acudir, però per la meva planificació de la temporada, me presento cada any allí molt curt de preparació i sempre pateixo lo triple de lo que patiria en circunstàncies normals....de fet cada any al marxar dic : "bueno, lo dia de l'any k me toca patir mes en una compe ja ha passat..." i durant l'any en algun moment de debilitat en alguna compe sempre me torne este dia al cap i penso " venga paio, si no vas plegar agonitzant a la neu, no plegaras ara !..." es un bon record a la memòria RAM que sempre faig servir per superar moments crítics.... i sempre funciona !