dimecres, 15 de juliol de 2009

ROTH : THE RACE DAY !

Els que seguiu habitualment el blog, ja m'he sentit dir fa dies, k pràcticament no tenia cap dubte previ a la cursa, nomès el tema de les cobertes de la bici a montar que ja vaig deixar finiquitat una setmana abans i poca cosa més...bueno, evidenment el tema del ritme a portar i el respecte màxim a una prova d estes caracteristiques, però dubtes, pocs i nervis no gens. Posiblement la compe dels ultims anys on menys preocupat estava a priori, potser per tenir molt poc a perdre o per sortir sense la presió de fer cap temps, "nomès" per sotir a ser finisher, o per tenir les coses clares i la consciencia tranquila per tenir los deures fets...per lo k fos però estava més tranquil de lo habitual tot i la maginitud del repte. Ja sabeu els que seguiu el blog fa temps k davant una cita important jo personalment li dono MOLTA importància a les 2 setmanes prèvies, soc dels que pensa que bona part de l'èxit o el fracàs radica allí, molta cura amb l'alimentació en estos dies, molta hidratació els dies previs i sobretot tot el descans que es pugui i entrenar lo menys possible, o com a mínim lo justet. I això últim es molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però jo soc dels que pense que els 10 últims dies, com menys, millor. O sigui k intentant cumplir amb tot això ens plantem al dia "D" .

Com la fonda està propet d la sortida de la Nat, no cal matinar gaire, a les 05 am a taula per esmorzar, jo no esmorzo gaire, tinc els diposits a tope dp dels ultims dies menjat CH per un tubo, justet me foto una llesca de nocilla, un suc, i un parell de talls d'un pastís d CH que portava per fer i que Patricia va tenir l'amibilitat de preparar-me el dia abans, un talladet per "obligar-me" a fer una visita a Mr. Roca i punto. D'allí marxem tots 4 caminat cap a la sortida amb temps suficient, son les 05h45 i ja està a punt de fer-se de dia ( de fet a les 06 a.m. ja es completament de dia !). El dia promet, no plou, no fa vent, no fa fred i està mig ennuvolat. Arribem amb temps de sobra per preparar-ho tot B a la T1. Son justet les 6 tocades i l'ambient al canal es espectacular, centenars de persones damunt lo pont, centenars a l'altra banda del canal, i un ambientasso espectacular als boxes i als voltants...Els pr0's surten a les 06h20' i natros a les 07h25' o sigui k tenim temps de veure la sortida i començar amb els nostres preparatius. A les 07 ja estem amb lo neopré ficat i esperant el nostre turno, ni rastre dls tipics nervis previs i de corregudes a última hora per anar a veure a Roca, les sortides son cada 5' , la sortida es de dins el canal, temps justet per arribar fins a les corxeres i SORTIDA....per davant un món ! La natació no te molta història en lo meu cas, prou neta, nadant sense agobios, sense malgastar gaires energies tot i desviar-me bastantes vegades de la linea recta ideal, nadant prou comodo a excepció dels primers metres on sempre tinc un munt de mal pensaments fins k no se me calenten los musculs...però res a veure amb la natació al mar, ni punt de comparació. Surto de l'aigua en 1h18' ,cumplint amb les meves expectatives de estar damunt la cervélo en 1h30 ) i lo més important, surto sencer i en perfectes condicions, estic HAPPY (nada lento però amb poc gasto energétic ! ;-) , vaig a recollir la bossa, veig el meu nº, l'agafo sense parar de correr i vaig cap a la carpa, semble el metro en hora punta, busco un lloc i me trec el neopré, obro la bossa i .....SORPRESA ! dins la bossa no hi ha ni rastre del meu material ! M kdo descolocat, miro la bossa I NO ES LA MEVA ! miro el nº i no es el meu, he agagat la bossa del 1908 en lloc de la meva (1907), deixo allí tot tirat i reculo cap a fora...allí veig un pavo encara més descolacat k jo (evidenment el 1908 k no trobava la seva bossa !!) li dono, agafo la meva i cap dins una altra vegada...Faig una T1 amb calma, assegurant-me de k tot estigui perfecte per rodar cómodo amb la bici, agafo un xubasquero per si de cas i me'l fico a una butxaca del maiot i a rodar.......



la BICI: bueno, la bici m donaria per montar un post sencer....per un costat pq es el meu parcial favorit com ja sabeu, però per una altra banda pq es el parcial més espectacular de Roth, un circuit guapo, i un ambient als pobles k travessem k es dificilment descriptible, tots els pobles estan volcats amb la cursa, la viuen al carrer, amb festes a tots los pobles i carrers sencers amb taules quilométrics amb gent menjant i bevent birra duran tot el dia i animant sense parar als triatletes, milers i milers de persones arribant al seu punt culminant al famós repetxo de solarberg al mateix Hilpolstein ! Un repetxo de uns 300 metros com a molt, on no se ni calcular la marabunta de penya k pot haver, primer amb tanques i desprès formant un passadís humà k fa ficar "la gallina de piel" al més pintat, digne de les etapes reines del tour de frança...una experiència k per si sola ja val el fet de venir a disputar esta cursa. Possiblement Roth sigo la meca del triatló europeu ( s'hauria de poder comparar amb frankfurt i lanzarato jq la penya parla molt be dels dos ...), però de lo que no tinc cap dubte es que les sensacions pujant solarberg no es poden trobar a cap triatló més de tota Europa, realment esta gent ho viuen de veritat. Bueno, una vegada dit això m'intento centrar amb la part tècnica de la cursa, els primer km's se que son favorables o sigui k surto amb la intenció d'anar calentant les potes, a partir del km 10 hi ha un parell de repetxos k els pujo més clavat de lo que pensava, al segon ja he de ficar un 39*21 aprox, intento no perdre la posicio aero a pesar de la pujada, tot i anar prou clavat a les pujadetes ja paso a un munt de gent, a partir d'aquí ja començo a tenir les potes mes a to,fa un temperatura ideal i començo a agafar un ritmet, se que al km 30 i pico esta la pujada fort i vaig amb un cert respecte jq amb la furgo me va sembla prou dura, sempre i durant tota la cursa la manera k faig servir per autoregularme es rodar sempre amb un pinyo mes alt dl k portaria en circunstancies normals, vaig bevent regularment i menjar....bueno menjar ja sabeu k no es lo meu damunt la bici però m'obligo a anar intercalant gels i barretes...los gels encara pero les barretes me coste un mon ! torno al km 30 i pico, abans d'arribar a la pujada forta paro a pixar pq me pixava dsd la natacií i tot i k no m'agrada parar amb la bici me veig obligat a fer un riuet...arribo a la pujada forta, realment lo k es dur es el primer repetxo d com a molt 500m però que m'obliga a pujar-lo plantat de peu tota l'estona i crec k amb lo 39*23 ! a partir d'alli continua pujant durant uns 4 km pero molt mes suau, esta part la faig amb un 39*21 o 39*19 pero amb posició aero, soc l'unic k veig dels centenars k m'envolten k pujo acoplat, la gent me mira en cara rara pero no me fan canviar d'opinió, es un tema estudiat biomecànicament de manera exhaustiva, estes bicis estan fetes per rodar acoplat i fins i tot en pujada i mentre sigo posible s'ha de rodar aero, de lo contrari no sols es perd eficàcia en la pedalada i tots els beneficis de la geometria de la bici sinò k fins i tot es contraproduent pq la posició de l'esquena es antinatural, jo com ho tinc clar, rodo aero amb desarrollos propis de muntanya...Nomès al tram dur del repetxo puc passar a un centenar de pavos i als km's restants tambè a uns quants mes...Nomès "coronar" hi ha la baixada més forta del circuit, amb corves xungues però k sense ploure es una maravella, baixo fort i confiat, traçant de puta mare i rodant a més de 60 km/h en molts trams (acabo d'anar a mirar el contakm i la màx registrada es de 70,6 km/h...), llàstima k nomès duro 3 kmtets... A partir d'allí comença un tram d'uns 25 km's fins Solarberg k posiblement es la part del recorregut on costa mes rodar ràpid, continuos falsos llanos i repetxos k sense ser res de l'altre mon demanen una bona dosi de concentració per no baixar el ritme...i així fins arribar als voltants de Hilpolstein: un primer repetxo amb bastanta gent es el preludi de lo que ve uns km's més endavant, justet pasar el km 70 arriba "solarberg", corva d'entrada i tot lo vist en fotos i videso es kda curt, es algo IMPRESSIONANT per tot los amateurs de l'esport, sensacions tan sols reservades als professionals del ciclisme a les millors etapes de les millors voltes al nostre abast per uns minuts ...encaro el tram vallat i sento a elena animant a "grito pelao", tinc temps de veure-la entre la multitud i de fer un gest d OK, el tram vallat es espectacular pero lo millor està per venir, quan s'acaben les tanques i es forma un passadís humà k veritablement es per disfrutar-lo oblidant-se per moments del ritme, els triatletes aquí anem en fila d'un i es impossible avançar o sigui k me dedico a disfrutar del moment per retenir-lo a la memòria de per vida, no serà fàcil tornar a reviure algo semblant, de ben segur.

SOLARBERG:


































bueno, vaig pel km 70....TO BE CONTINUED