bueno, esta es la crònica de la marató de donosti :
la prèvia: després de 10 setmanes d'entrenament enfocat exclusivament al debut a la marató ja hi som; dv nit i dp d'un día llarguissim arribem a donosti amb el temps justet per deixar els trastos a l'hotel i anar a sopar (evidentment pasta !!). El ds d bon matí sortim a trotar per la contxa, 30 minutets suaus, no plou pero amenaça en caure en qsv moment, temperatura ideal i sense vent, uns estiraments suaus, a esmorzar i a recollir dorsals a anoeta....la resta de dssbte me l'estalvio pq no te més historia que mil viatges al WC !!! ( el pitjor de la marató dsd el meu punt d vista son els 3 dies previs pel tema de l'alimentació , pro l'ultim día en el meu cas va ser el pitjor amb diferencia, ni recordo les vegades que vaig anar a veure a Mr. Roca...una agonía !!! ) El dmg al matí m desperto segons lo previst, a les 6 a.m. he dormit prou B tot i anar a dormir mes tard d lo presvist, la rutina de sempre que els que seguiu el blog ja coneixieu, esmorzar sense ganes i mig dormit a base d'arros, platanos, iogurts, galletes multivitaminades etc... i veure mes i mes i mes.... La noticia desagradable es k m desperto amb un mal d cap important, m foto una aspirina esmorzant i torno al llit fins a les 7 i 15 aprox, amunt i som-hi, decideixo no fer el café previst pq l'estomec està al límit d lo k pot assimilar, ja no menjo ni vec res mes fins la sortida.
la cursa : sortida amb puntualitat, 2 graus de temperatura, no plou ni fa vent i sembla k surt el sol ( la temperatura durant tota la cursa no passa de 6 graus i lo dl sol va ser un amago d bon maí jq no li vam veur el pel en tol lo día). Ens coloquem al costat de la llebre de 3h30´ens desitgem sort i vengaaaaaaaa.... la sortida no es tan caòtica com podiem pensar, tot i això el primer km en 5'15", els k seguiu el blog ja esteu al tanto dls plans per la cursa meus i d debesseresse, cadsacu l'aplique de bon ppi, jo amb l'idea de fer la mitja en 1h43' li dic bye bye a la llebre al km 2. Al pas pel km 3 passo en 15' justos, a partir d'aki com un rellotge entre 4'50" i 4'55" cada km fins al 10, k passo en 48 ' clavats i me dono conte k vaig massa ràpid. A partir d'aki me dedico a afluixar una mica i anar mes trankil ja k ja havia guanyat els 2 minuts d ventatja k havia de guanyar a la mitja. Al km 15 i encara k no volia: paro a PIXAR (INCREIBLE, dsd les 5 d la matinada crec k ja he pixat unes 10 vegades), cap problema, m'ho prenc amb calma i continuo. Vaig fent xino xano i passo la mitja en 1h42'52", mes o menos segons lo previst ! Continuo al mateix ritme tranquilet, la cursa se m'esta fent avorrida a mes no poder, no disfruto en cap moment i el mal d cap no marxa ni a tiros, l'unic alicient es als punts on puc veure a jose k li controlo el temps k porta per veure com va respecte el seu pla ( va B ! ), així continuo fins al famós km 30 ! He anat ingerint aigüa amb molta freqëncia i m trobo B, com es la segona volta al circuit ja se lo k m'espera: del 31 al 35 es lo pitjor de la cursa, falso llano amunt tota l'estona i per la part mes allunyada i desprotegida, sense quasi public: Fins aki no he disfrutat en cap moment, el mal d cap no m'abandonat en tota l'estona i tinc la sensació d'anar trotant xino xano, al km 31 decideixo apretar una mica a veure k passa, penso: " agafarem aviada per si trobem el famòs muro poder saltar per damunt", començo a trotar mes alegrement i no m trobo malament, faig un km mes fortet d prova i sembla k va B, pro no m'animo molt i vaig fent fins al km 35, miro el temps i passo en 2h51' ( per 2h54 dl pas per acabar en 3h30), porto 3' d marge i penso k collons: NO POT SER ACABAR AIXO XINO-XANO, penso k lo dl muro ja no ho coneixeré avui i a partir d'aki començo a fer els km a 4'40", el resultat es espectacular: semble k jo vagi amb la ducati i els altres en bici ja k la penya del voltant en un 90 % ha anat de mes a menos i hi ha penya k ja fa una pinta lamentable, el km 38 ja està de nou al centre d la ciutat: mogollon de gent cridant i animant, jo tinc la sensació de volar ! a 4'40" vaig de puta mare i m'animo més, faig del 39 fins l'entrada a l'estadi a 4'20" sense gaires patiments !!! Entro a l'estadi i me relaxo una mica, tot i aixo faig tota la volta pel carre 2 i passant a la penya k va tota pel carrer 1 ! a la recta de meta m permeto el luxe de fer una mica el pallaso de cara al video d'entrada a meta ( q quan estigui penjat a l web ja el penjaré al blog), entro en 3h24'06" (del 35 a meta he guanyat 3' mes al pla de 3h30'), i acabant amb bon regust de boca. Espero a la corba de la pista k entro jose per animar-lo i el vaig a esperar a meta: fa 3h36'03" i estar super content !! el veig i m dono conte k estic mes content per ell k per mi: jo el vaig embolicar en este fregat, i estic happy d k tot hagi acabat de puta mare.
conclussions: bueno, deixant de banda k dono per molt bo el debut en 3h24', us he de dir k he surtit un pel decpcionat de la prova en si; de la marató com a prova atlètica me vull referir, no d esta en concret. Personalment l'he trobat molt monotona i avorrida, fins al km 30 de fet se m'ha fet eterna i pestosa, es veritat k tampoc ha ajudat el mal de cap m torturava i el ritme k portava d'anar fent xino-xano, pro bueno, es tractava d coneixer la prova i coneixer la distancia, suposo k si ja coneixes la distanci i surts a competir d veritat deu ser un altre rollo pero això ja ho averiguarem una altra ocasió , pero lo cert es k despres d debutar a les triatlons al RXT i d tindre el cul pelat de patir un munt als DU CROSS i TRIS D'HIVERN, això ha sigut una decepció com a prova en si !! També us he de dir k m'he kedat amb el regust amarg de per una vegada no fer honor al títol del blog ja k en cap moment he tingut sensació de patir, he fet tota la cursa aprox a unes 165 ppm i els km finals quan he apretat tc he passat de les 171 ppm. Bueno resumint una mica, k li haurem d'afegir una mica de xixa a la marató dels trons: no se, per exemple uns 180 km de bici previs....no se si sabeu per on vaig !!!
p.d. me permetreu k sigo una mica egoista i me guarda "pa mis adentros" lo temps k me penso k ahir tenia a les cametes....je,je,je !
thanks: evidentment, a tots vatros: als k entreu diariament al blog i feu k stigo viu, molt especialment als companys runners de "la colla semprepatint", i en especial a debesseresse,company en esta aventura, per ser capaç d'aguantar-me taladrant-lo sense parar a les curses de mollerussa i salou i a lo k no son curses.... A la family, i especialment a ma fillola k m'anime sempre a la seva manera !!!
SPECIAL THANKS: a elena, PER TOT, i molt especialment per empentar-me a fer el RXT i la marató i per motivar-me i apretar-me pq surta a entrenar quan no tinc cap puta gana !! pero sobretot per aguantar-me cada dia, k això si k te mèrit i no fer una maratoneta !!!
11 comentaris:
Enhorabona, ara a per un altre repte. El final del article si que està bé, sobretot les special thanks, ja tens rao,ja.
Ke sensibles, ke us torneu ostia ostia... Sempre anant a la vostra com els rucs i ara os surt la vena de Romeu i Julietta. Me cagon la puta....
Pantani! Tú et vas avorrir per que quan vas tant lent, es per que tens algú al costat ke li fa falta la glucosa aquella taronja, que si uns estirament, ke si ara un massatge, ke si el telefon de la funeraria, claro home. A Donosti era una altra cosa,calia anar un pelet més ràpid home!
tu si k ets sensible, k segur k amb l'article de la veu ploraves com una magdalena !!!!
home, doncs la teva experència no anima gaire a debutar a la marató, la veritat.
Pero que collons, millor així, per a baixar una mica les aspectatives. Deu passar com aquelles películes, que diuen que son tan i tan bones, que després penses que no n'hi havia per tan.
De totes formes, ara ja ets maratoniano, i només per aquest fet, segur que val la pena tot l'esforç de l'entreno i l'avorriment dels kms de la cursa.
FELICITATS UN ALTRE COP ALS DOS!!!!
Salut i força!
Robert
no te cal patir robert k quan jose "debesseresse" publico la seva contra-crónica veuras l'altra cara de la moneda i ja voras com t'agafen unes ganes boges d correr una marató ja mateix !!! d'emociona't k estava m penso k es va mullar tota a anoeta mateix !!!!
Encara hem mullo ara quan i penso
Artistes!
Per no perdre la forma, aquí tenim el calendari recomanat per colibri:
13 de gener a la mitja de Sitges i el 3 de febrer cap a Granollers a fer la mitja. Podem omplir activitats com les de la Pujada a la Seu Vella de Lleida per al 16 de desembre a Lleida i alguna que altra com la que recomana Trepa.
debesseresse, espero la teva crònica en candeletes.
Ens veiem demà a les 22h a la roda de prensa...
Ves fent series en lo colibrí per ascó, que farem a la de barcelona al galop!!!
LA CONTRACRÓNICA
REGNE DE FILÍPIDES.
La setmana fou un mar de dubtes pels entrenos, pel menjar pel equipament, pel ritme. Hi havia ansietat i ganes de q arrives el dia.Experiències agosarades hem deien q havia de sortir a baixar de 3h 30min, pero el seny hem deia de ser mes conservador.
Dissabte un trote per estirar les cames amb posterior esmorzar al hotel, fou el millor apat dels darrers tres dies, estava d'espaguethi a la boloñesa hasta la po..... i per la tarda decideixo comprar una peça de roba a una botiga regentada pel campió del 1986 de la marató de donosti. Hem comenta q lo grande en el maraton se hace en la segunda mitad, pasalo con 15 min. mas que tu mejor marca en la media.
Diumenge linea de sortida en follet tortuga sort i al toro al primer Km. anava a 5' 10'' i practicament els vaig clava tots passant la 1/2 a 1:49:30 vaig menjar solid als 10 km. i als 20 km i aigua a tots els avituallaments a partir del Km 26 i despres de 4Km on hem vaig relaxar massa, va començar un festival d'adelantaments a gran velocitat l'un rera l'altre el meu ritme es va mantenir pero els altres no, al Km. 32 veig la possibilitat de arrivar en 3:35 si recupero 2 min i pico en 10 km. i els faig tots a 5 o menys pero nomes recupero 1 min i pico i acabo en 3h 36 min i 03 seg. foren uns 10 km genials que hem van fer sentir atleta no vaig trobar ni muros ni pareds ni hosties nomes gent que adelantava sense miraments semablava una cursa de mig fons al costat d'una d'ultrafons. el resultat una segona mitja en 1:46:03 satisfaccio i molta emocio continguda de vegades la cursa pot en un, pero aquesta vegada en vaig sortir ben parat.
de tota manera ens tornarem a veure FILIPIDES pero la propera vegada no serà de manera tant amistosa.
Quant coneixement que hi vas ficar... ets un home de seny!! Això et va permetre disfrutar la part mes dura, pero segur que mirant la marca final penses:
- i si haguessa fet la primera mitja més ràpid?
- i si no m'haguessa relaxat els 4km després de la primera mitja?
Com tu dius a la propera no aniràs amb tantes contemplacions i pendràs lo ganibet a la boca...
T'animes a fer la de Barcelona al 2 de març?
Jo pel pont de la puríssima estic per Flix, podriem quedar algun dia uns quants per fer una tirada llargueta, no?
Publica un comentari a l'entrada