diumenge, 25 de novembre del 2007

albi "el mister" : UN CRACK !!!

us penjo l'article de "la veu de flix" d este mes, no calen mes comentaris :

GALLINA DE PIEL !!!

GRACIES PER TOT ALLO I MÉS


Aquest escrit esta adreçat a la persona que durant vuit
temporades ha revolucionat i consolidat el nostre club. Ha
estat el culpable del creixement (gairebé desmesurat, i
tot), d'un club de basquet format per una colla d'amics
amb un sentiment especial per aquest esport. Una persona
capaç de transmetre a la canalla, pares, jugadors, aficionats
i membres de junta, la motivació i el treball per gaudir d'un
veritable amor per aquest món de la cistella. Un autentic
líder, un "jefe" amb una energia fora de límits, una for~a
que vessava per qualsevollloc de la seva figura (recordarem
les seves corregudes per la banda a la zona de banquetes
donant instruccions de forma constant, cridant com un
esperitat...). Aquest personatge ha estat el nostre entrenador,
un veritable amic i un crack en tots els conceptes que
I'hem conegut. Haestat capacitat per dirigir tres equips per
temporada, realitzar les tasques de coordinació tecnica del
club i fins i tot gaudir de resultats meravellosos com I'ascens
a 3 catalana amb el seu equip senior en la passada
temporada.
Eldimecres 12 de setembre, en una assemblea de I'entitat,
va anunciar que deixava la practica del basquet. Que
feia temps que veia com s'acabava un cicle de la seva trajectoria
esportiva; estava cansat i que mai a la vida podia
enganyar al seu "prest. Amb 20 anys com a entrenador,
hipotecats al basquet, havien provocat un desgast evident
i entenedor. Va anunciar que no tenia res en contra de
ningú, va donar les gracies a tothom per formar part d'aquesta
aventura impressionant i en especial al seu "prest.
Aquest adeu no va deixar indiferent a ningú i menys encara,
quan les lIagrimes i les interrupcions entre mig de paraules
van acompanyar un Santi Pujol (president del CS. Móra),
molt i molt emocionat, per la seva marxa. Encara ens posem
de carn de gallina al pensar en I'escenari d'aquell dimecres,
no voldríem creure que aquest fet dos real. Pero respectem
la teva decisió i és precisament a tu; el que es mereix les
nostres gratificacions més especials i sinceres. No solament
ha estat un referent com a tecnic, ha estat un exemple d'educació
i civisme, i a més, una de les millors persones, que
jo personalment, he tingut el privilegi de coneixer. Gracies
mil ¡una vegades per tot allo que has fet, gracies per transmetre
als nostres fills, tot el que portes dins, gracies per
escoltar-nos i molts cops de perdonar-nos (de vegades els
pares som I'ost...), senzillament gracies per ser com ets.
Per aquest motiu una representació deis pares, amics ¡
. jugadors del Club Sasquet Móra d'Ebre, manifestem en
aquest escrit, I'agra'¡ment per a l'Albi.Un personatge irrepetible,
que ha deixat marcada la seva empremta a la nostra
cultura esportiva.
Molta sort i fins quan vulguis míster!

9 comentaris:

Robert ha dit...

Tot lo que fa albi ho fa amb tanta il·lusió, entusiasme i alegria que contagia a tot el seu entorn. Per on passa deixa l'empremta.
No sabia que ho hagués deixat i desconec en què canalitzarà ara totes les energies cremades al bàsquet, però com les concentri en el running, ja ens veig a tots fent cada finde una marató per estos móns de déu. De moment a mi em va dir lo del blog i ja estic aquí participant...
Jo sempre li he dit que lo que més li convé és una pubilleta que festejar!!!

Anònim ha dit...

aki si k hi ha sensibleria i material rosa...robert, tens raó, el colibri es el KENIATA del poble, hem despertat una fera i les conseqüencies son imprevisibles !!!

Anònim ha dit...

Ho reconec ma'n saltat les llagrimes , sóc un bleda però t'ho mereixes colibri i no sa'n quedat curts estos de mora.
De fora ta'n valorat més la feina que alguns d'aqui.
Però ja saps que lo lluent te té per paio de cinc estrelles.
FELICITATS COLIBRI.

Anònim ha dit...

Me cagon la puta... bledetes de pasión de gavilanes. Això en comptes d'un blog de malalts per el running, sembla una agència matrimonial. No penso encular-vos a cap de vosaltres, mariques! Aquí la sensibilitat més latent és per als que toquen pél cada dia. Els demés ni quatre ratlles en forma d'homenatge, ens desperta el punt feble. A correr i a callar Romeus.

Anònim ha dit...

Ostic Robert!
Tú i la pubilleta ... jo encara estic en aquells temps que tú anaves amb la teva flamant Yamaha i les Martins aquelles amb els The Cure de fondo. Que no ho veus que soc massa jove per ser tant gran?

Raül Sabaté ha dit...

Eic Albi: Lo que ja t'he dit. Que me n'alegro que posos fi a una etapa de la teua vida exitosa i me n'alegro q te la sapigon valorar, ja que en el cas dels entrenadors no sempre passa.
Lo q m sap greu es q t'haigos enganxat al fons: això coste de deixar.... molta sort

Robert ha dit...

Vaya frase lapidaria has deixat anar: "massa jove per ser tan gran"
Ja sé lo que podem fer. He ficat tot los ingredients a la coctelera i em surt que ara hauries d'entrenar un equip de bàsquet sénior femení a Flix. O si no, els Garcia, que tenen mà, et podrien ficar de patró al llaut femení.
Com ho veus?

Anònim ha dit...

Ostia Robert!
Jo de timner a una puntona amb paies... fem cap a Almatret, aixecant roda uuuufffff quina por.

Anònim ha dit...

Hem consta q la mare q ha escrit això es mare soltera , colibri hi ha un doble missatge