Bueno, ens haviem quedat al km 7o pelats, justet passar per 1era vegada per solarberg.....A partir d'alli i fins completar la volta, el terreny es favorable, o sigui k amb l'eufòria encara dins el cos dp d coronar solarberg, carrego el 53 i a rodar, en este tram m'agafa el cap de cursa k han sortir 1h05' abans k natros, nomès me pasa el primer k en aquells moments era Norman Stadler, jo vaig a 47 km/h quan me supera i el pavo com qui no vol la cosa va marxant... en un vist i no vist faig el bucle al voltant del poble i torno a estar a Hilpostein, giro per encara cap a la T1 i torno a veure a Elena animant-me a tope, al passar per la T1 (uns 85 km aprox) miro el temps i vaig molt mes ràpid de lo k haviem comentat lo dia abans amb ñoño, el terreny continua favorable i encaro la 2 volta amb ganes de disfrutar, el km 90 arriba ràpid, allí si k miro el temps i començo a fer calculs, paso amb 2h30 justes (a ritme de HALF ) dubto si afluixar una mica o no pero me trobo be i decideixo intentar aguantar el ritme, els primers repetxos de la segona volta els pujo millor k a la primera, algun k havia pujat amb lo 53 ara el pujo amb el 39, continuo amb els gels e intentant menjar alguna barreta k no es fàcil, començar a xispejar i per un moment penso k si plou tot serà diferent pq la baixada forta i les corves tancades me farien perdre una minutada, però per sort no anirà a més tot i k en algun moment vaig dubtar fins i tot de parar a ficar-me el xubaquero, fins al km aprox 130-140 vaig perfecte, torno a fer la pujada forta a bon ritmet acoplat igual k a la primera volta i sense parar de passar gent, però amb les potes mes cansades i ja pensant nomès en restar km's fins a la T2, se que una vegada coronat de nou solarberg nomès me quedaran uns 25 kmets favorables fins a la T2 o sigui k me concentro en arribar fins solarberg, ara hi ha menos gent k a la primera volta però no deixa de ser una experiència increible tornar a pujar el punyetero repetxo, una vegada dalt ja veig clar k fare un temps en bici INCREIBLE, per moments penso k fins i tot puc baixar d 5h però decideixo k val la pena fer tonteries i continuo a ritmet....la veritat es k del 140 fins a la T2 el tema ja es fa llarg però com lo recorregut acompanya i la gent anima un munt es tot més fàcil ! Arribo a la T2 en un temps oficial de 5h05' estic eufòric pq quan baixo de la bici i miro el crono porto justet 6h30 d cursa, no m'ho puc creure lo be k ha anat tot fins ara, fico el peu a terra, me recullen la bici, sento a Elena cridant de nou, vaig be, en 10 segons ja tinc la bossa a la mà facilitada pels voluntaris, me canvio més rapidet k a la T1, me "dutxo" amb reflex per si de cas i som-hi a per una marató....miro el crono i penso k si soc capaç d fer la marató en unes 4 h acabaria en 10h30', continuo eufòric i surto de boxes nomès pensant en fer un riuet, les potes responen i surto prou sencer, paro a fer un riuet al primer km i començo a rodar al ritme k marquen les potes, els primers km's son favorables i els paso per davall de 5'/km, l'euforia va a mes però se que este no es le meu ritme i evidentment en no res ja estic rodant al ritme k toca ( aprox. 5'30) vaig be, paro a beure tots els avituallaments ( aprox cada km i mig ) i com l'aigua es en gots aprofito sempre per caminar una mica... a excepció d'algun km k fa una bona pujada, aguanto el ritme rodant prou còmodo, però al km 17 aprox me ve un "baixon" important, estic prou tokat i penso k si això empitjora el tema pot ser molt dur o sigui k quan arribo a l'avituallament a part de beure aigua arramblo amb un plat sencer de síndria per a mi sol, me cau de puta mare i a partir d'ara així ho faré a tots los avituallaments, m'acabo de creuar amb ñoñamstrong, quasi ni el veig pero se'l veu bastant sencer . Els següents 10 km els faig amb molt respecte, me limito a rodar a ritme k no me sigo exigent, jq no vull cagar-la i haver d caminar un munt d'estona, així faig fins prácticament el km 30 a partir d'allí ja veig les coses més clares i com ja vaig fer a donosti fa un parell d'anys me començo a animar, torno a baixar el temps fins 05'30" el km aprox i així vaig fent cada vegada més convençut k seré finisher sense més problemes, vaig fent números i veig k tinc al meu abast les 10h30' un temps impensable abans de començar la natació pel matí, continuo rodant concentrat i eufòric alhora, ja tinc ganes d'arribar i nomès penso en lo moment de creurar la meta, me torno a creuar amb ñoño k continua fent bona cara ( i ara ja ha passat per la mitja marató...) i estic convençut k els 2 acabarem B, faig números i veig k ell tambè va en un registre molt millor dl k es podia pensar, estic doblement content pq soc jo el k sempre l'embolico en estos fregats, jo continuo a lo meu, apretant algun km mes de lo k toque, però se que els dos ultims km's son en pujada i definitivament ja no miro el crono, me dedico a disfrutar dels ultims km's, tot a anat perfecte, no he tingut cap problema, no he hagut de caminar mes k als avituallants.....arribo al poble i ja sento la megafonia de meta, catifa blava, milers de persones....ufffff sensacions indescriptibles, adrenalina a flor de pell.... com sempre a pesar dels mileres de persones, de la música i del jaleo, sento a Elena cridant a 20 metros de la meta, cap allí vaig de cap, una abraçada i 1 kiss abans d'entrar a meta en 10h31' deixant anar per cada poro de la pell l'eufòria continguda durant tota l'estona. Una jaqueta i a esperar allí, disfrutant de la festa k hi ha montada a meta, k arribo ñoñamstrong pq la nostra festa seigo complerta !
|
2 comentaris:
L' únic "PERO" d l'experiencia es k va anar TOT tan i tan bé k a mi personalment m'ha deixat el llistó potser MASSA alt per repetir experiencies i sensacions similars !
enhorabona jefe!!
he disfrutat com un xiquet llegint-te, m'agrada molt rebre aquestes sensacions tan intenses de primera mà.
impresionant lo tupí que tens i com li treus profit calculant lo més mínim detall, replanificant l'estratègia i buscant motivacions constantment, inclús en situacions de fatiga extrema quan lo tupí no sol funcionar...
com vas xalar en la bici bandido!!
estic totalment d'acord amb tu en l'únic "però", pero confio que lo teu tupí sabrá trobar nous reptes...
salut i força!!
Publica un comentari a l'entrada