ROTH EXPERIENCE ( by Ñoñamstrong )

Aquest és el relat d’una de les millors o potser la millor experiència esportiva de la meva vida.

Lo que envolta

Dels aspectes de logística i organitzatives no profunditzaré gaire, ja ho farà el company Neyo, però la veritat es que donada la complexitat organitzativa del event i la seva magnitud, la organització va ser excel·lent.

L’escenari de la competició, immillorable, sobretot pels qui ens agrada el verd, i els paisatges oberts. A més Joan que ho tenia tot apunt, va elegir bé: ubicació, hotel, furgoneta.... i tot. Pel que podem concluir que tot lo que envolta un Triatló de llarga distància va resultar immillorable.

Dies Previs

No ho amagaré, no hem sentia convençut, pensava que no havia entrenat prou i no tenia confiança, però com que no hi havia marxa enrere hem limitaria a donar el màxim, “i que salga el sol por Antequera”, de fet, el que hem temia realment era la marató, de la natació n’estava convençut, de la bici també, però sem faria prou llarga que ho acabaria pagant a la cursa a peu. El meu millor pronòstic era 12 h 30’= 8 h + 4 h 30’ de la cursa a peu.

Però al rendiment esportiu, també depèn en controlar la ment, superar adversitats. I el dia que varem reconèixer el circuit amb la furgo hem va semblar súper divertit, i molt ràpid, molt adient a les meves prestacions. Joan amb més criteri hem va dir que no era fàcil, que era trencacames, que calia jugar amb els canvis i que per fer temps calia forçar les pujades la qüestió és que jo, tot i escoltar a tothom, soc de fer la meva i com ja vaig dir anteriorment no surto a empatar, havia fet 130 km a 30km/hora entrenant i ho volia fer durant 180 km a Roth (si no plovia) ARA JA ESTAVA PENSANT EN POSITIU!!!

El dia de la cursa

4 h 30’ en l’aire, esmorzar entrepans d’embotit amb suc + entrepà de mantega amb melmelada + lo pastis màgic de recepta desconeguda que va fer l’hostalera a petició de Joan. 5 h 45’ cap al canal, últims retocs a la bici, neoprens i a sofrir en la tensió pre-competitiva.

L’IRONMAN

La veritat és que posar-se a la línea de sortida d’un Iron, ja és una victòria, lo que be després és una trobada en un mateix, en les seves preocupacions i inquietuds i un premi a un volum de treball acumulat des de fa mesos. No tenia més nervis dels habituals, dins a boxes vaig repassar mentalment la cursa i les transicions i a les 7 h 25’ a l’aigua i bocinassos amb l’única consigna de no perdre braçades i nedar llarg sense mirar el temps. 1 h 28’ més tard, objectiu aconseguit amb alguna ziga-zaga de més surto de l’aigua “mullat” jaja però “enterito” transiciono ràpid i menjant un plàtan.

Lo de la bici fou un veritable festa i un veritable homenatge a la feina feta, li he de donar la raó a Joan de que no era un circuit fàcil i de fet tot el que amb la furgo hem semblava pla amb la bici no m’ho semblava. Hi vaig posar el plat petit més aviat del que hem pensava, però la grandesa d’aquest circuit està en que totes les adversitats del perfil que son en línies generals curtes però intenses estan repletes de gent que t’exprimeixen al màxim, I SIN DOLOR, això sí, ..... un cop a dalt del repecho, ja t’aclariràs tu amb les teves pulsacions.

Total que en la primera meitat del circuit portava 29’6 km/h de mitja i la segona meitat l’acabo en 30’8 km/h de mitja, fent la primera volta en 2 h 44’ i la segona volta en 2 h 49’. Esforç regular i mantingut + 18’ del tram d’enllaç i acabo la bici en 7 h 26’ acumulat. Ni en els meus millors somnis m’ ho podia pensar.

T2 Where is my bag? Hem deixo la bici i rapidíssimament me la prenen, vaig a agafar la bossa i no la troben HORROR!!!!! S’havia traspapelat i durant uns 6’ que hem va semblar una eternitat ja havia acabat l’Iron, i moltes il·lusions, li vaig demanar a Noe que anés a buscar-me unes sabatilles. Després de desesperar-me per boxes i de 6’ llarguiiiiiiiiiiiissssssssssiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmsssssssssss, hem troben la bossa, hem canvio i en una pujada d’adrenalina surto de boxes com qui corre un 10.000. Al km 3 hem creuo amb Neyo i m’esgarrifo del TIEMPAZO que està fent, la meva idea era d’anar a 10 km/h per acabar amb 4 h 15’ + imprevistos en lo millor dels casos però els primers 10 els faig amb 53’ i decideixo caminar una rampa llarga del circuit per ordenar pensaments, després sant tornem-hi el segon 10 59’56’’ el tercer 57’41’’ i el quart 1h 08’, el tercer estava mal senyalitzat, hi havia 2 km nº 30, d’aquí les diferencies però en realitat les vaig fer molt igual de ritme tot i que al km 30 hem vaig notar llagues als dits i al km 33 el vaig caminar per les llagues, mentre m’armava d’actitud per córrer fins el final, els últims 3 km, ja per dins a Roth, foren una passejada triomfal fins a la glòria del FINISHER.

VALORACIONS

La dificultat no està en el dia de la cursa, si no que estava els 9 mesos anteriors intentant arribar a les 10 hores setmanals d’entrenament, fita que poques setmanes vaig aconseguir l’èxit personal que hem suposa l’he d’atribuir forçosament a l’empenta de Noe, ella té molta part de mèrit d’aquesta fita, i també a la sort d’estar rodejat d’una gent que fan que aquestes KAFRADES semblin normals.

Thanks, pels ànims de tothom, gràcies Noe per estar al meu costat incondicionalment i . Gràcies a Joan x q amb ell he debutat a la mitja marató , a la marató, al triatló de llarga distància i a la distància Iron, és com un germà gran ,.... ja ja quina creu... be i fins la propera tot i que després d’aquesta fita serà difícil trobar una cosa a la seva alçada.