dimarts, 3 de març del 2009

MARATO BCN'09 ( per Camil )

Aquí us penjo la crònica de la Marató de Barna que m'ha enviat Camil ! ENHORABONA de nou pel tiempazo que vas fer i gràcies per enviar la cròncia i compartir-ho amb natros.

Finalment no he aconseguit la meta del sub 3 hores, però les sensacions durant tota la cursa han estat força bones. En el quilòmetre 30 ja he vist que acabaria la marató, l’únic que a un ritme diferent del que em pensava. Però anem a pams…Toca matinar (5:15h), faig el primer esmorzar sense canviar del que habitualment faig i cap a Barcelona on faig el segon esmorzar. Allà em trobo amb Àlex (a qui li havia recollit el pitrall) i amb el meu germà (que debuta a la distància) i ens fem la foto de rigor.A la sortida ens posem cada un en un calaix diferent. Tot i que volia fer sub 3h. m’havia col•locat en el calaix d’entre 3-3:30h. amb la finalitat de enganxar-me a les llebres de les 3h. Però a l’entrar al calaix m’és impossible apropar-me a ells.Com l’any passat, comença la marató després de la cançó de Barcelona que canten Montserrat Caballé i Freddie Mercury, instants de “gallina de piel”. Cau un lleu plugim que ens acompanyarà gairebé tota la cursa, tot i que jo personalment ho agraeixo (prefereixo evitar aquelles calors que et deixen deshidratat). Quan comença la cursa intento seguir les llebres de les 3h. però veig que han sortit massa ràpid, (és pujada i segons he llegit en algun foro fan els 5 primers quilòmetres a parcials de 4:05, lluny dels 4:17 que hauríem de portar). El primer quilòmetre el faig en 4:38’ però vaig recuperant progressivament fins el quilòmetre 5 on ja em trobo amb Àlex i ens marquem el ritme de cursa. Fem els parcials de cada quilòmetre més o menys el que tocaria, tenint en compte el continu puja i baixa. Quan arribem a la Meridiana em trobo amb la family (Ester, Blanca i Bernat) amb una pancarta “ànims Camil!” (sorpresa molt agradable). Els veiem de pujada i de baixada de la Meridiana i arribem a la mitja amb 1h:30:27. En teoria aquest temps és recuperable, però això és en teoria…Arribem al quilòmetre 25 i Àlex comenta que té una mica tocat el quadríceps, a partir d’allí vaig tirant ja sol. Al quilòmetre 28 torno a veure la família animant i em donen més forces per continuar. Entre el quilòmetre 28 i el 30 començo a trobar-me corredors que es paren de cop, clavats, i els he d’anar esquivant. Al quilòmetre 30 ja veig que arribaré bé però a costa de disminuir el ritme. Amb Àlex havíem comentat que en el moment que veiéssim que no aconseguíem l’objectiu, baixaríem el ritme perquè no ens caiguessin molts minuts.Quan passo per sota l’Arc de Triomf (35,5 Qm.) darrera empenta de la família i cap a la Plaça Catalunya, Catedral, Plaça Sant Jaume, Colom…Val a dir que durant tot el recorregut aquest any m’ha donat la impressió que hi havia moltíssima gent als carrers animant a tots els corredors.Els darrers tres quilòmetres, en pujada, vaig mantenint el ritme i quan arribo a la plaça Espanya disfutant dels darrers metres mentre el públic anima a tots els corredors. Se’m fa un nus a la gola. Temps final: 3h:11’:49’’. A l’arribar i aturar-me començo a veure que he d’estirar i continuar caminant o els bessons se’m pujarien. M’espero 12 minuts a l’arribada i com no veig arribar a Àlex vaig a fer un massatge i això fa que no ens veiem al final i poguem comentar la jugada.Finalment Àlex 3h:30’46’’. Sense dubte els darrers dies abans de la cursa malalt li van passar factura. No problema, segur que ho tornarà a provar.El meu germà 4h:12’01’’. Debut molt dur amb alguna estona caminant. Molts hem passat per aquest primer cop que dubtes que tinguis ganes de voler repetir.Reflexió final: Contentíssim d’haver acabat la marató amb marca personal, tot i no haver assolit el repte. Ja hi haurà més ocasions. De fet ja estic mirant el calendari per buscar-ne una per fer…Coses positives:- Entrenament acomplert gairebé al 100% del planning. Total 765,85 Quilòmetres en 3 mesos. Ni càrregues musculars, ni butllofes durant la cursa, acabant bé físicament i moralment.- Tornar a compartir amb Àlex un repte d’aquestes característiques. Ho tornarem a provar seguríssim.- La família que ha recolzat durant tot els entrenaments i el dia de l’examen, per ells un excel•lent.Coses negatives:- La mort d’un corredor irlandès durant la cursa. La veritat que va ser l’únic punt negatiu del dia, que fa que vegis que totes les altres coses són relatives.

5 comentaris:

joan ha dit...

MOLTS ANIMS tambè pel petit dels Alutiz que ja ha conegut de primera mà com se les gasta la MARATÓ...

Robert ha dit...

felicitats k1000!!
a disfrutar de la satisfacció de la feina ben feta...
i gràcies per compartir-la en naltos!! sempre me fa molta gràcia llegir les cròniques de marató perque em fan reviure sensacions molt fortes.
salut i a tornai.
robert

Anònim ha dit...

Felicitats als dos germans i salut q tinguessiu per baixar marca, Camil a Zartagossa al setembre es molt plana.

Anònim ha dit...

Enhorabona Camil, pel resultat i pel escrit. També al teu germà al debut. La meva crónica no és tan llarga, es resumeix amb dos paraules, "Fracàs total". El fet d'estar malalt dijous i divendres no es escusa. Com deia el meu amic Kike, "las escusas son como el culo, todo el mundo tiene uno". Així que a passar pàgina, preparar l'Ironman de l'Ampolla i abans d'acabar la temporada tornar a intentar baixar de les 3h, i si no es pot, acabar dignament com el mestre Camil, no com sempre que acabo arrastrant-me de forma lamentable.
Alex

joan ha dit...

NO SIGOS TAN DUR noi, ja t'he dit que no sempre surt tot com voldriem el DIA H (hi ha un munt de factors que juguen...) pensa en POSITIU, en tot l'entreno acumulat que ja guardes en la memoria del múscul de cara a l'ampolla !