CURSA CAPÇANES 15/6

WEB cursa : tretzesports

CRÒNICA D LA CURSA x "el poeta d les valletes" !

Hola Pantani, aquí tens una miqueta de crònica del diumenge passat i ben passat ...
A les 8:20h del mati sortia del poble tot sol direcció Mòra la Nova. Allí m'esperava el meu parent Sisco (l'home de ma cosina). Abans de passar el pont de Garcia, ja vec la silueta de Trepa, al damunt la bici i a cops de pedal direcció Capçanes. El saludo amb un crit i ell amb un gest al més propi estil Lance Amstrong retorna les formes. Sisco puja al cotxe i cap a Capçanes. A una de les rectes direcció Falset amb lleugera pujada, el mateix personatge a vista. Un estil impecable amb una "desarrollo" suau progressa lentament. A les 9:00h ja som a Capçanes, Trepa, no pot tardar, necessitem posar la bici al cotxe i que es preparo per al segón asalto. Dit i fet,apareix el IronTrepa.Transcisió ràpida i cap a la plaça de la Cooperativa, el lloc de la linea de sortida. Ens saludem amb els compis del poble (som 5 flixancos en una cursa de monte... hay futuro, hay futuuuuuro); Xavier Benet, Cristian Horta i Jordi Horta. Petem la xerrada i arropleguem dorsals. Avui estreno una samarreta de sempre patint, talla S, la megua (algú estirà content...). El dia és fantàstic, un sol radiant és eclipçat per un núvol generós que es posa al davant i oferir una protecció perfecta per combatre la cursa. Banderazo de sortida i a correr. Trepa, ja és al davant amb els "pros", jo vaig amb Cristian, que té dubtes del ritme a seguir. Ràpidament vec que no vaig bé, els primers kms, son molt ràpids i les sensacions són pèsimes. Cristian avança de forma suau i energètica i de forma progressiva el perdo de vista. Aquest noi és un crack! (1a marató va fer-la amb 1h 30'). Sense donar-te compte, la pujada maleïda. Un desnivell re de l'altre món, però amb un mal record, després de l'experiència de l'anterior edició, ens dona la benvinguda. No agafo ritme en cap moment, les ppm's no pujen molt, tot i notar no tenir "esperit" (segons els experts del tema i de la meva persona, entrenaments incorrectes, gestionament de metodològia de treball inadequada, és a dir, pollo sin cabeza un cop més...). Mig trotant i caminant vec el cim i el passo a 38 min, molt lluny d'Àlex i de Cristian (Àlex va passar-lo a uns 32' aprox.). Cristián va agafar a Trepa per la pujada i ja va deixar-lo al darrera fins meta. Xavier Benet va fer de gregari a Jordi Horta (debut a la cursa de muntanya), segurament va assesorar i fer-li d'alma espiritual, sen's dubte... tot un luxe. La baixada era ampla, re de triatleres i manifestacions de psicomotricitat. Camí, pista de 5 estrelles amb algún que altre pedregot. Aprofito per soltar cames i a no ré agafo ritme (costa baix la merda corre, col.legues!!!). Un ritme ràpid, però plé de patiment. Semblava l'últim km d'una mitja, on tot és agonia i on en qualsevol moment sembla que tot acaba amb pàjara monumental. L'orgull apareix, (que puta, ara saps? on erets a les rampes mamó?) últims moments i meta final de carrera. Resultat 1h 10' 51'', Cristian 1h 2' 56'', Trepa 1h 6' 5'', Sisco 1h 12' 4'', Xavier Benet 1h 27' 28'' i Jordi Horta 1h 28' 33''. Una bossa amb una ampolla de vi de Capçanes, un entrepà de pernil, Aquarius, una pasteta de xocolata i una ampolla d'aigua. Ep! I la samarreta conmemorativa de la cursa, és clar! Au pués, una altra per contar. La meva valoració de tos plegats és positiva. El Cristian és una màquina, el vec amb dots per fer curses de muntanya. Plè de dubtes va fer un tiempazo i això que surt d'una lesió. Trepa, està fort com un toro, portava molta tratlla de bici del dia anterior, molt treball al cos per les reiterades sesions de natació i running dels dies anteriors, però el seu fons és molt i molt bèstia. El parent Sisco, surt d'una lesió d'un braç i tot i estar aturat molt temps, la calitat és la calitat. Va correr amb cap i gairebé entrem en fotofinish. Xavier Benet, començar a fer gran el seu curriculum, va fer de gregari al debutant i aquest paper no te preu. Jordi amb un constipat de xiquet de guarderia ha d'agrair molt el suport del seu estimat soci. De totes formes un 10 per Jordi per introduir-se en aquest món de patiment. I el menda, que cal dir que no saveu? He pencat com un dimoni, de vegades penso que soc el Said Aquita, aquell. La paciència no lliga precisament amb la meva persona. Setmana de locos entrenant i petada amb traca final a Capçanes. Per cert, tota la setmana malmetut nois. Haurem de posar-nos en mans dels professionals... Au pues, pinxos, fins la pròxima i un I love this game, malgrat tot, tot i toooooottttt.