BubbleShare: Share photos
CRÒNICA DE LA JORNADA by L'INIGUALABLE COLIBRINET:
DIUMENGE: DÍA DE LA MARE QUE EM VA PARIR !!!
Hola nois!
Diumenge complert, a les 8:55h, el company Trepa ja estava trucant a l'automàtic d'escala. Agafo motxilla, estris per anar a patir i cap a la platja... Arribem a l'Ampolla puntuals, tot i fer unes voltes per fer-me amb el Periodico i el Mundo Deportivo a una de les llibreries de la part marítima. Pantani ja era al puesto, com sempre, la puntualitat va lligada en aquest home. Comentaris ràpids de l'experiència d'ahir a la Fontcalda i sense perdre el temps començen amb el recital del neopreno. Tot un expectacle, Trepa estava suat com un toçino, que si el plec aquest s'estira d'aquí i que si la llaga del coll...Uffff, nois tota una feinada. Baixem a la platja, aclareixen la ruta de les boies a seguir i cap dintre. Jo sentat a la sorreta, cruspeixo la premsa i miro alguna paia que anuncie calçes. Home, per els voltants res de bó i aquells posseits dins a l'aigua com dos "patos", calia buscar opcions. Temps ideal, algún nuvol me la tenia jurada per no menjar-me el sol, la mar; molt tranquileta i l'aigua neta i fins i tot freda.
Pantani va molt suelto, les seves braçades son suaus i la carència que porte és neta i fluida. Trepa, amb problemes va parant i arrancant, que si les ulleres, que si el mal al cuerpo del trote d'ahir, no ho sé no ho sé. Les seves braçades són més persistents, molta velocitat però no avança tant. Aquest està malmetut de la Fontcalda. De vegada en quan, van creuant-se i foten la xerrada (algún comentari, segurament les sensacions, no crec que Trepa, demanes opinió sobre algún producte del Santander, ara, que a saber...) Jo semblava un vigilante de la playa, però a lo rústic. Mira que si "choquen", quin pollo me monten. Hauré fer una Zodiac amb el periodico i cap dins a repartir osties. Surten de l'aigua, Pantani molt sencer, es treu el neopreno a una velocitat de vertígen, home, aquest porte unes hores amb el tema i segur que practique a l'oficina i tot. Trepa , surt una mica més tard, va de banda a banda i diu que està una mica marejat, arribe a la meva alçada, però sembla ser que es tot fruit de les irregularitats de les ones. Marxem cap als boxes (en aquest cas els cotxes), ens canviem ràpidament i cap a la segona part. Trepa passa a la bici., Pantani i el servidor a trotar suau (bueno de suau, re de re, les potes pesaven un munt i hem fet tot allò que es podia). Arranquem direcció Deltebre, ritme suau, Pantani va anunciarme'n els parcials. El terreny es un convinat d'asfalt, terra, graveta i fins i tot un tramet de platja, aixó sí paios, tot pla. Esplèndides vistes de camps arrossers, un sol que mira per on, apareix en els pitjos dels moments, però fidel al meu astre, el rebo amb una formidable Benvinguda. Quan Pantani veu les distàncies, fem mitja volta i retornem a la direcció dels boxes, passem per davant i aquí el terreny ja canvia. Petites costes, esquivar algún que altre veí, ojo amb el cotxe, bueno, variadet el tema. El sol apretava, pactem la distància final i 15 kms tenen la culpa, mitja volta i meta final de carrera, els últims metres vaig incrementant el ritme, per no perdre els costums, collons. Jo arribo tocat tocat tocat, genoll es manifesta i l'aductor una llaga de tio al més pur estil que el company de running. Pantani estave com si no ré, es neteja la cara es posar uns pantalons i cap a la terraza del bar a fer el seu xampú i les patatetes. Jo faig un extra i decideixo anar a donar-me un bany a la platja. Tot cofoi com aquell que va a Cambrils en plé més d'Agost, poso un peu i .... ho deixarem per un altre dia. Ostiiiiiiaaaa està congelada col.legues. Pujo al bar i allí fem la llimonada i unes olives. Arribe Trepa, es canvia volant i decideix posar-se a correr per culminar el test amb uns 21 minuts de trote. Deu ni do, s'ha cascat uns 70 kms amb bici a una mitja de 35kms/h i encara vol més. Ens retrovem als boxes i cap al restaurant a fer la mariscada. Jo estava desfet com una guatlla i l'únic que podia fotrem era una que passava amb minifalda per el passeig matítim, ja ja ja, és broma Elena!!! Per cert Records. Bon dinar, bons moments i bona companyia, ep! sempre i quan algú no parli massa. Resumint; Veig a Pantani fort en natació, precís en el running i la bici no puc informar per no poder viure-ho en directe. Potser li falten kms amb la nova màquina, però, ja ho veurem. Trepa, està molt fort físicament, el vec molt ligero en el correr, ha millorat mogollón, en la bici semble que també va ràpid tot i mancar-li alguns kms més de fondo (segons ell diu), la natació m'ha sorprès negativament, tot i que cal tenir en compte el trote d'ahir i la mariconada de les ulleres. ja surterem de dubtes d'aquí dues setmanes. Jo estic malmetut, somiar amb Pantani i Trepa és fàcil, sempre i quan vagis al seu darrere i et deixis enganyar per uns combats d'aquests, que tantes i tantes vegades solen repetir-se. Tot un plaer invertir aquest temps del dia de la mare amb aquest parell de triatletes, esperem posar-nos a la seva alçada per trotar i si es pot, fot-lis algún dia alguna d'aquelles garrotades que cada dia prenc a la motxilla després d'un dia com el d'avui. Gràcies cabrons i fins la pròxima.
Diumenge complert, a les 8:55h, el company Trepa ja estava trucant a l'automàtic d'escala. Agafo motxilla, estris per anar a patir i cap a la platja... Arribem a l'Ampolla puntuals, tot i fer unes voltes per fer-me amb el Periodico i el Mundo Deportivo a una de les llibreries de la part marítima. Pantani ja era al puesto, com sempre, la puntualitat va lligada en aquest home. Comentaris ràpids de l'experiència d'ahir a la Fontcalda i sense perdre el temps començen amb el recital del neopreno. Tot un expectacle, Trepa estava suat com un toçino, que si el plec aquest s'estira d'aquí i que si la llaga del coll...Uffff, nois tota una feinada. Baixem a la platja, aclareixen la ruta de les boies a seguir i cap dintre. Jo sentat a la sorreta, cruspeixo la premsa i miro alguna paia que anuncie calçes. Home, per els voltants res de bó i aquells posseits dins a l'aigua com dos "patos", calia buscar opcions. Temps ideal, algún nuvol me la tenia jurada per no menjar-me el sol, la mar; molt tranquileta i l'aigua neta i fins i tot freda.
Pantani va molt suelto, les seves braçades son suaus i la carència que porte és neta i fluida. Trepa, amb problemes va parant i arrancant, que si les ulleres, que si el mal al cuerpo del trote d'ahir, no ho sé no ho sé. Les seves braçades són més persistents, molta velocitat però no avança tant. Aquest està malmetut de la Fontcalda. De vegada en quan, van creuant-se i foten la xerrada (algún comentari, segurament les sensacions, no crec que Trepa, demanes opinió sobre algún producte del Santander, ara, que a saber...) Jo semblava un vigilante de la playa, però a lo rústic. Mira que si "choquen", quin pollo me monten. Hauré fer una Zodiac amb el periodico i cap dins a repartir osties. Surten de l'aigua, Pantani molt sencer, es treu el neopreno a una velocitat de vertígen, home, aquest porte unes hores amb el tema i segur que practique a l'oficina i tot. Trepa , surt una mica més tard, va de banda a banda i diu que està una mica marejat, arribe a la meva alçada, però sembla ser que es tot fruit de les irregularitats de les ones. Marxem cap als boxes (en aquest cas els cotxes), ens canviem ràpidament i cap a la segona part. Trepa passa a la bici., Pantani i el servidor a trotar suau (bueno de suau, re de re, les potes pesaven un munt i hem fet tot allò que es podia). Arranquem direcció Deltebre, ritme suau, Pantani va anunciarme'n els parcials. El terreny es un convinat d'asfalt, terra, graveta i fins i tot un tramet de platja, aixó sí paios, tot pla. Esplèndides vistes de camps arrossers, un sol que mira per on, apareix en els pitjos dels moments, però fidel al meu astre, el rebo amb una formidable Benvinguda. Quan Pantani veu les distàncies, fem mitja volta i retornem a la direcció dels boxes, passem per davant i aquí el terreny ja canvia. Petites costes, esquivar algún que altre veí, ojo amb el cotxe, bueno, variadet el tema. El sol apretava, pactem la distància final i 15 kms tenen la culpa, mitja volta i meta final de carrera, els últims metres vaig incrementant el ritme, per no perdre els costums, collons. Jo arribo tocat tocat tocat, genoll es manifesta i l'aductor una llaga de tio al més pur estil que el company de running. Pantani estave com si no ré, es neteja la cara es posar uns pantalons i cap a la terraza del bar a fer el seu xampú i les patatetes. Jo faig un extra i decideixo anar a donar-me un bany a la platja. Tot cofoi com aquell que va a Cambrils en plé més d'Agost, poso un peu i .... ho deixarem per un altre dia. Ostiiiiiiaaaa està congelada col.legues. Pujo al bar i allí fem la llimonada i unes olives. Arribe Trepa, es canvia volant i decideix posar-se a correr per culminar el test amb uns 21 minuts de trote. Deu ni do, s'ha cascat uns 70 kms amb bici a una mitja de 35kms/h i encara vol més. Ens retrovem als boxes i cap al restaurant a fer la mariscada. Jo estava desfet com una guatlla i l'únic que podia fotrem era una que passava amb minifalda per el passeig matítim, ja ja ja, és broma Elena!!! Per cert Records. Bon dinar, bons moments i bona companyia, ep! sempre i quan algú no parli massa. Resumint; Veig a Pantani fort en natació, precís en el running i la bici no puc informar per no poder viure-ho en directe. Potser li falten kms amb la nova màquina, però, ja ho veurem. Trepa, està molt fort físicament, el vec molt ligero en el correr, ha millorat mogollón, en la bici semble que també va ràpid tot i mancar-li alguns kms més de fondo (segons ell diu), la natació m'ha sorprès negativament, tot i que cal tenir en compte el trote d'ahir i la mariconada de les ulleres. ja surterem de dubtes d'aquí dues setmanes. Jo estic malmetut, somiar amb Pantani i Trepa és fàcil, sempre i quan vagis al seu darrere i et deixis enganyar per uns combats d'aquests, que tantes i tantes vegades solen repetir-se. Tot un plaer invertir aquest temps del dia de la mare amb aquest parell de triatletes, esperem posar-nos a la seva alçada per trotar i si es pot, fot-lis algún dia alguna d'aquelles garrotades que cada dia prenc a la motxilla després d'un dia com el d'avui. Gràcies cabrons i fins la pròxima.
7 comentaris:
bona crònica i bona jornada !!! ho haurem d fer més sovint a veure si s'anima mes gent d la colla...tot i k si cada vegada acabem amb una mariscada, lo que guanyem per un puesto ho perdem per l'altre !!! je,je,je....
per cert, prepareu-vos tots los altres k al dinar ja hem estat preparant equips per LA CURSA DEL LLOP....
Txeics!!! quina crònica més currada!!! Mano, et faig corresponsal de la depuradora per La Veu de Flix, jo parlo amb la directora i ja està fet! Jo un altre dia vinc però sols al dinar! jejeje!
Croniste de lux!
Vaya cara de pillin fot lo colibri en la mariscada als morros jajaja
Txeik albi, esta setmana has entrenat de valent. Si segueixes així, a la cursa de festes haurem de ficar paques de palla a la curva de l'escala juajuauaua
Ieppaaa! Estic planxat Robert. Avui a Ascó Baño i masaje. Re de series i re de Cristian.
txeics jo tb baixo a fer fotos si em porteu a dinar amb vosaltres
estas CONVIDAT sempre k vulgos ramon !!!
Publica un comentari a l'entrada