BCN MARATÓ per CAMIL

La mítica barrera de les 3 H a la Marató ha estat ha punt d ser traspasada per un de natros. Com no podia ser d'altra manera, ha sigut Camil, el runner més discret, constant i perseverant en la distància el que gairebé fa seu un sub3H. Aquí teniu les seves impressions sobre l'experiència, per la meva banda, tan sols agrair-te el fet de compartir-ho amb natros mitjançant aquesta finestra i reiterarte l'ENHORABONA pel registre d crack !

La Marató de BCN per CAMIL :

Sembla mentida que ja ha passat un altre any i ja tornem a ser a Barcelona. Aquest any el repte estava clar: fer sub 3 hores. Després del bon començament d’any rebaixant marques en totes les curses que participava i sobretot en la mitja marató (amb 1:22’15’’) em van fer agafar confiança per veure que sí era possible baixar de les tres hores.

Com cada any em llevo a les 5:15 h i esmorzo el mateix que faig habitualment. Quan arribo a Barcelona faig el segon esmorzar: un plàtan i una barreta de cereals. Em trobo amb en Pere, un company de curses que coincidim sovint i que teníem el mateix objectiu. Posteriorment ens trobem amb en Pau i en Xavier, fem la foto de rigor i ens desitgem sort per la cursa i anem als calaixos de sortida (en aquest cas jo al de sub 3 hores). La temperatura és ideal, i el sol sembla que no sortirà amb la qual cosa això em beneficia.

De seguida em col·loco amb les llebres de 3 hores i vaig a ritme. És cert que els primers quilòmetres els fan per sobre del que toca que seria 4’:17’’, però és que el circuit és molt irregular i s’ha de recuperar els tres quilòmetres del final. A mode d’anècdota: en diversos punts del recorregut hi ha membres de l’organització que canten el temps possible a meta: en el km 12 ens diuen 2h.57’, és a dir, que les llebres ja han agafat un bon marge.

El fet de conèixer el circuit d’altres anys permet saber els punts on s’ha d’apretar més o on es pot “amagar” un en la grupetta. La mitja marató la passem amb en Pere en 1h: 28’53’’ segons el meu crono, per tant estava dins del temps. A partir d’allí em sento bé i veig que les sub 3 hores cauran...fins el quilòmetre 30. En aquest punt i coincidint amb un avituallament les llebres “desapareixen” (sembla ser que havien de fer 30 km i després canviar-se amb altres corredors, però uns quants no ens vam assabentar) i el grupet es desfà pensant que anàvem molt lents o massa ràpids....El fet és que en aquest punt el circuit arriba vora mar i es comença a endurir, i en Pere cedeix uns metres i em quedo “sol davant el perill”. Al pas pel km 35 (enfilant la pujada de l’arc de triomf) encara porto un marge d’uns 45’ per sota 3 hores i veig que l’hauré d’anar gestionant per aconseguir l’objectiu. Continuo i al km 38 l’organització em canta que el temps possible és 3h:00:30’ i penso que encara puc fer l’últim esforç (les cames i el cap m’accepten el repte). Mantinc al 39 i començo a perdre en el 40, els dos últims quilòmetres en pujada fan que perdi el ritme i els dos minuts, tot i que us asseguro que no em vaig donar per vençut. Finalment 3h:02’ amb la sensació que es pot rebaixar la marca i ben content per haver baixat 10 minuts el meu rècord personal. En Pere va cedir un minut més que jo.

Durant tota la cursa un públic excepcional que en algun tram et posava la pell de gallina i sempre havia algú que t’animava dient el nom que portàvem escrit al dorsal.

M’ha encantat veure la satisfacció de Pau i Xavier en les seves cròniques. Com sempre, aquests grans reptes quan els comparteixes amb Companys que han viscut o volen viure l’aventura de la marató sempre omple més.

Espero que l’any vinent puguem repetir tots els d’aquest any i anys anteriors, ja que em consta que aquesta febre runner no s’està esvaint sinó tot el contrari, doncs les noves generacions pugen apretant...

Us deixo com a curiositat els parcials:

km 0-5 20:43 (20:43)

km 5-10 21:00 (41:43)

km 10-15 21:29 (1:03:11)

km 15-20 21:22 (1:24:32)

km 20-25 21:20 (1:45:52)

km 25-30 21:24 (2:07:16)

km 30-35 21:47 (2:29:02)

km 35- 40 22:46 (2:51:48)

km 40-final 10:12 (3:02:00)