dimarts, 2 de desembre del 2008
Noño a donosti...
Bueno, aquí teniu lo que m'ha enviat noño, no se si dir-li crònica o telegrama....
"Previsio de vents de entre 23 km i 39 km a la paret de l'ascensor i 95%de probabilitats de pluja. Però la preocupació estava en la recaiguda de la lumbalgia en lo trote del dia anterior. No vaig poder ni posarme el xip a la sabata per que no podia doblegar-me ni 90º. Crema d'escalfament en sobredosi per damunt del lumbar i un escalfament pensant fins quin km podria aguantar.Pero a les 9 o clock sortida i com si arribes tard baixo kalea avall per davant de la llebre de 3h pensant que la de 3h15 m'agafaria pronte pero jo vaig oblidar los consells del trainer la lumbalgia i lo cervell fent els primers 15Km a ritme de mitja o potser mes depressa, al pas per la mitja ja fou normal respecte a lo previst pero havia estat anant de mes a menys, i LO MAL JA ESTAVA FET despres i fins al 30 sembla que lo pisto ho havia oblidat , i si ho havia oblidat pero per a recorda-se'n al Km 31 que hem va fer pagar los primers 15 km. Al km 38 hem passava la llebre de 3:30 i jo ....pues adeu..... i a sofrir fins a Anoeta, intentant agafar alguna roda , pero sense exit. a la fi, 3:31:54, que m'acontenta i molt , pel sofriment o pels dubtes o pel vent o per la lumbalgia o pel suport de Noelia, que tot i el mal temps hem va fer costat a tots els racons de la bonica Donosti, o per totes les coses juntes que fan de la Marató una distancia que no se explicar. "
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
això més aviat semble una crònica d'una milla o un milqui....MARE MEVA quina poca chicha noi !!!
Jo no entenc massa del tema maratons pero crec que el pitjor que es pot fer amb una marato es no tenir-l'ha planificada i una mica estudiada pel que respecta als teus ritmes.
Tot el que sento i llegeixo es que no pots passarte massa al principi perque al final ho acabes pagant i vec que es mentida .
De totes maneres felicitats per ser finisher a donosti tot i no estar en plenes condicions fisiques .
Perfecte Ñoño, vas fer un simulacre del que serà la maratò de l'Ironcat, perquè després de 180km acoplat baixes amb un mal de lumbars considerable. Així ara sols has d'entrenar el nadar i la bici, ja que el teu disc dur ja recordarà com es fà això de correr.Enhorabona per millorar la marca de l'any passat a pessar de tot.
Alex
podies haver provat de ficar-t el xip amb la sabata a la mà abans de calçarte-la home....es que se t'ha de dir tot...ja ho fem complicat,ja !!!
Ostic! Vols dir que va posar-se el xip a la sabata Joan? Sort de Noelia. Jo també el feliçito i de debó. Primer per fer una Marató i acabar-la. Segón per millorar marca. Tercer per ser finisher amb la lumbalgia dels trons i Quart, per ser un bon electriciste. Eh Jose?
quina llàstima... si no fos pels 15km primers haguesis estat sub3h30' fijo!! on anaves?? potser la sobredosi d crema d'escalfament et va afectar al coneixement... jejeje
m'imagino el calvari a partir del km31... un altre, amb l'escusa de l'esquena, s'hagues retirat.
tot sume!! la primera per prudent, la segona per imprudent i a la tercera va la vençuda, ara ja has conegut lo famos muro i li tindràs més respecte.
cuida't l'esquena i a tornar-hi, que ja n'hi portes dos.
Felicitats ñoño!!!!
Moltes Felicitats Noño,a pesar de la teva preocupació per la lumbalgia o vas aconseguir i fins i tot supera la del any passat , pero tb no oblidis q Noelia va fer la Marato igual q tu jejeje.
Enhorabona tb per la Noelia.
Deu ni do la cara del moble! Segur que l'ampolla de Font-Vella no és un fotomuntatge? Segur que portava una de Patxarán.
Publica un comentari a l'entrada