A 12 dies de Roth, este es el primer post sobre l'experiencia del debut a un IM. Avui nomès us faré cinc cèntims de les coses que me volten pel cap últimament...com ja us he comentat a algú, després de Zarautz ja vaig decidir modificar el pla inicial de la temporada que consistia en "sacrificar" el mes de vacances (agost) per entrenar i preparar be el IM d Calella a ppis d'octubre. Ara he decidit que no val la pena "sacrificar" res i ja tinc decidit que desprès d Roth ( independenment d si va B com si va malament ) m'oblido de entrenos fins al setembre, a disfrutar les vacances com toca ! Això no implica que no vagi al IM d Calella però quasi...de totes maneres això no ho decidiré fins mes endavant. Una vegada vaig tenir clar això, durant uns dies, mentre entrenava anava donant voltes al cap sobre com plantejar el IM d Roth (jq la idea inical era fer Roth amb la única finalitat d ser finisher i si anava be, provar d'apretar el cuerpo de cara a Calella), lo que us deia, durant uns dies vaig dubtar d si continuar amb l'estrategia prevista o arriscar + amb previsió de que potser sería el unic IM d'enguany...I no es fàcil la decisió, no...per un costat, lo primer i lo mes importan per a mi es aconseguir ser finisher, això ho tinc clar, però per un altre costat ja tinc l'experienca d'emprar una tàctica conservadora ( a la marató de Donosti ' 07 ) i ja sabeu que no me va deixar satisfet del tot, a més tb esta el fet k a día d'avui se perfectament el temps k puc fer (evidentment aprox i depenent del circuit...) en NAT+T1+BICI+T2, es a dir, tinc clar en quin temps puc començar a correr la Marató, però NO TINC GENS CLAR el tema de la Marató. I a díes com dp d Zarautz que soc optimista però la majoria de dies ho veig molt complicat i més encara desprès dels últims fiascos entrenant transicions llargues...O sigui k la decisió no es fàci i segurament al final optaré per una tàctica intermitja però PRIORITZANT el fet de poder ser FINISHER amb unes condiciosn DIGNES ( es a dir, sense haver d'arrosegar-me a la Marató), però no es fàcil,no...Suposo k fins k no estiga damunt de la cervélo no veuré les coses més clares !
P.d. S'accepten suggerències al respecte !
P.d. S'accepten suggerències al respecte !
6 comentaris:
Crec desde la meva inexperiencia en aquestes curses que el mes important es disfrutar fent lo que estas fent , si has d'anar d'amunt la Cervelo capficat no podras disfrutar de la cursa i si no disfrutes el temps passara molt po a poc i es fara molt llarg i feixuc ,aixo sempre desde la meva inexperiencia .
Suggeriment 1: Entenc tot allò que dius i més mestre. D'aquí no res tens o teniu el vostre 1er Ironman a vista. Una modalitat esportiva de molt i molt respecte. Reiterem la paraula respecte per la sencilla raó, ja que sembla que s'hagi perdut el respecte a tal activitat. L'últim espisodi de Pollo, per tothom un aprenent amb L al clatell. Però veritablement una màquina de la perfecció teòrica. No hi ha ningú a molts kms tant i tant disciplinat i orientat en coneixements com la "rubia". L'altre pirata del Caribe, és Trepa. 2 Ironman a la butxaca i donant la sensació que pot fer un parell al mes. Un malalt de la superació i nous reptes amb la il.lusió d'un nen per ser un Pro amb una mentalitat d'emprenedor-escalador. L'altra cara de tot això és la realitat pura i dura. Tothom té una altra vida. Treball, familia, altres raons ... Jo ho veig des de l'òptica del friqui de torn que còrrer. 5 horetes d'entrenament a la setmana i feina feta (tirant a l'ample). Però ... i els triatletes amb objectius d'Ironman? Sabeu el grapat d'hores que necessiten? Sabeu les ziga-zages que cal fer a l'estat del dropo per sortir a suar una estona llarga? I el mal de potes? I el no poder dormir per estar mort? Sense cap mena de dubte un exercici a tenir present i ple d'admiració. La gent no ho sap que hi han grapats de personal que mai han creuat Meta per proclamar-se Finisher's. Una cursa de tantes i tantes hores aglutinen un conjunt de factors nombrosos i de vegades incontrolables. Però si hi ha alguna cosa que tinc clara i coneixent als músics ... No hi ha dubte que Pantani i Ñoño baixaran d'Alemanya per mostrar el guardor de Finisher. Potser al Prat vendran la bici i mai a la vida repetiran en un Ironman amb un dorsal al bíceps. Però cal donar temps al temps, per que aquests no son dos qualssevol. De la mateixa manera que Pollo i Trepa. Tots a la seva manera peró amb un paral.lelisme idèntic. Mateix Objectiu: Ser Finisher!!! El negoci d'esgarrapar temps al rellotge... és un altre curs. Més hores d'estudi i deixar més coses de banda. Voleu dir que val la pena? Doncs a Setembre vacançes i si la segona quinzena començes a entrenar perfecte. Solsament la teva ment et porta on algú dins teu vol arribar. Amic Pantani i Ñoño; surto el que surto a Roth, per mí sireu igual de modèlics. Sort al negoci i la més sincera entrega per valtros.
Me semble que Albi vol dir que facis el que vulgis (vamos, aixó he entés jo...)ja,ja,ja... Tens raó Colibri, es tant gran aixó que la convivència ho fà semblar normal i no ho es gens. Ànims a tots dos i a seguir ampliant la plantilla mitológico-esportiva local !!!
Pitoi.
txeic jo no he sortit mai a jugar un partit per a empatar, per a mi l'estrategia es sortir a fer el millor temps que tinc a les cames, si m'he sobrevalorat defesare la victoria minima que es acabar, pero he de sortir a treure lo millor de mi, a mes ja tinc la vida real per a conservar i no fer pasos enrera. Aixo es un hobbi i fins i tot no acabant-lo estire molt millor que al setembre passat, aixi que CON 2 COJO... i a la faena.
Per cert abns de marxar us colocare la meua pºrediccio atrevida per al IRON..... tremola Zamora, ( lo veterinari claro..)
PITOI, gràcies per la traducció del "poeta de les valletes", te massa nivell per a mi i ni llegint-ho 3 vegades he entes res...
NOÑO: me semble k t'equivoques company: sortir a ser FINISHER NO ES SORTIR A EMPATAR ! ES UNA VICTORIA EN TOTA REGLA...tu mismo ! ;) jo els 2COJ estos k dius me semble k els deixaré a esta banda del piri !
Publica un comentari a l'entrada